El mar és la principal reserva d'aigua i minerals de la Terra. Conté més de 75 elements simples, tots ells identificats com necessaris pel bon funcionament del metabolisme humà. El més abundant és el sodi, responsable del sabor salat del mar, que també es troba present en el nostre cos.

Un litre d'aigua marina conté una mitjana de 35 grams de sal i el nostre sèrum sanguini 9 grams, xifra que es correspon amb la salinitat original del mar, quan es formà la Tierra, i que és també la salinitat que tenen els animals i les plantes marins. Aquesta similitut suggereix que, malgrat l'evolució, els éssers humans conservem una memòria aquàtica, una carta d'identitat biològica que ens recorda el nostre origen marí.

Riquesa en minerals.

Els primers éssers vius sorgiren a la mar, potser perquè en ella es troben tots els elements necessaris per la vida. Entre aquests elements destaquen especialment alguns minerals que el nostre cos pot absorbir -en una petita proporció- mitjançant la pell, com: el potasi, que juntament amb el sodi, regula la quantitat d'aigua en les cèl·lules i els teixits, i és imprescindible per a mantenir el to cardíac i muscular; el calci, que contribueix a la formació dels óssos i intervé en altres funcions, com la contracció muscular o la coagulació de la sang; el magnesi, el metabolisme del qual està lligat al del calci, donat que regula el seu equilibri; el sofre, útil contra el reumatisme i per enfortir els óssos i els tendons; el silici, que forma part dels óssos, les ungles i el pèl, i actua sobre el sistema immunitari, i el iode, que és l'element més específic de l'aigua de mar. El iode actua principalment sobre la glàndula tiroides, que és la que regula el metabolisme del nostre organisme i exerceix un efecte desinfectant a nivell de la pell.

La composició mineral de l'aigua del mar és la matexia en qualsevol punt geogràfic del planeta, amb mínimes variacions, degut a les corrents submarines i les onades. L'única excepció és el Mar Mort, que, al ésser un mar tancat i amb una evaporació excepcional, conté més d'un quilo de sal per litre d'aigua, a més a més d'uns fangs sedimentaris de milers d'anys d'evolució.

Què aporta l'aire del mar?.

Els efectes de la brisa marina es situen únicament en una petita franja de litoral, on les condicions meteorològiques són d'una uniformitat excepcional. A més a més, els oceans i els mars es refreden i s'escalfen molt més lentament que la superfície de la Terra o l'atmòsfera. Per això, les masses d'aigua són excel·lents reguladors de temperatura. Aquesta és una de les raons per les quals les cures marines són eficaces en les afeccions reumàtiques, molt sensibles als canvis de temperatura.

L'aire del mar, a més a més, és ric en ions negatius, unes partícules carregades energèticament que, al contrari dels positius, tenen un efecte beneficiós sobre l'organisme: relaxen i afavoreixen la producció de serotonina, un neurotransmissor cerebral l'alliberament del qual produeix sensació de benestar. A menys de 100 metres del mar la quantitat de ions negatius que hi ha a l'aire és de 50.000 per metre cúbic, una xifra alta si tenim en compte que a les ciutats no sol passar de 500.

Una atmòsfera més pura.

L'aire del mar també actúa com un autèntic aerosol, enviant una gran quantitat de micropartícules a l'atmòsfera. Són petites gotes de 20 a 100 micres carregades d'oligoelements que absorbim ràpidament mitjançant els alveols pulmonars. Un d'aquests elements és el iode. Quan el mar està agitat, la quantitat de micropartícules és deu cops major. de la mateixa forma, el mar és un productor d'ozò natural, un agent que purifica l'aire mercès a les seves propietats antisèptiques.

Per altre banda, la pressió atmosfèrica és màxima al nivell del mar i la quantitat d'oxigen major, el que es tradueix en una oxigenació més activa de l'organisme, que té una acció sedativa i ralentitza el ritme respiratori. Aquest efecte ajuda a recuperar-se i a reempendre l'activitat després un periode de sedentarisme o convalescència d'alguna malaltia.

L'aire del mar és el mateix en les diferents zones geogràfiques. Malgrat això, a l'hora d'escollir un indret s'ha de tenir en compte l'estació de l'any i el clima. L'Atlàntico a l'hivern no s'aconsella per a fer una cura de repòs, però és molt tonificant. El Mediterrani, en canvi, ofereix un clima suau ideal pel descans, encara que a l'estiu és massa calurós.

Els beneficis dels banys de mar.

Nedar és un dels exercicis més saludables, i practicar-lo a la mar multiplica els seus beneficis. D'entrada, la simple immersió a l'aigua a un metre trenta de profonditat permet obtindre un equilibri entre la pressió interna corporal i la pressió externa exercida per l'aigua de mar, el que es tradueix en varis efectes molt positius:

1. Millora la capacitat respiratòria.

La pràctica neutralitat de les pressions permet un augment del volum de la càrrega toràxica i una major mobilitat del diafragma. Això es tradueix en una millora de la capacitat respiratòria, una millor oxigenació i un increment dels glòbuls vermells de al voltant d'un 10%.
2. Afavoreix l'eliminació de toxines.

Estar submergit a l'aigua de mar produeix un efecte drenant, o sigui estimula el circuit venós i linfàtic degut a que la pressió de l'aigua és molt més alta que la pressió de l'aire. El resultat és una mobilització de l'aigua extracel·lular que afavoreix l'eliminació de liquids.
3. Activa la circulació.

La pressió de l'aigua, que és major al fons i va disminuint a mesura que s'assoleix la superfície, facilita la circulació venosa de retorn. I el moviment de l'aigua de mar millora la circulacin en els vasos capilars.
4. Beneficia el cor.

Com a l'aigua de mar el cos pesa vuit cops menys, el cor actua amb un esforç mínim. Mercès a això, qualsevol exercici dins de l'aigua es pot fer amb unes condicions de confort òptimes.
5. Millora la mobilitat i la força muscular.

A mesura que passen els anys i quan s'arriba a una edat avançada, es perd entre un 40 i un 50% de massa muscular, el que comporta una certa fragilització dels óssos. Aquest fet pot afavorir el desenvolupament de malalties osteoarticulars o l'aparició d'osteoporosi.
Per a millorar la mobilitat i la força muscular és fonamental fer exercici, i l'aigua de mar és un medi especialment idoni per les persones grans, donat que els hi permet practicar-lo sense fer molt esforç.
6. Enforteix els óssos.

Els oligoelements dissolts a l'aigua de mar es poden absorbir mitjançant la pell. Aquest fet s'ha demostrat en el caso del iode, i l'Instituo Francès d'Estudis de Recursos Marins està investigant aquest mateix efecte amb el calci i el fòsfor. El que si s'ha comprovat és que el medi marí millora la fixació de l'ió calci i fòsfor als óssos. Mercès a això una fractura es consolida més ràpidament. Per això, a més a més de millorar la mobilitat muscular i articular, el mar és un bon remei en la prevenció i el tractament de l'osteoporosi.

Dues terceres parts del nostre cos són aigua, un element imprescindible per la vida, la composició mineral del qual és bastant similar a la del medi marí:

Existeix una prova de la bella i profonda harmonia entre l'ésser humà i el planeta que l'acull: el cos és en un 65% aigua que en la seva majoria té una composició mineral pràcticament idèntic a la del mar. Aquesta composició és la que permet que les cèl·lules puguin desenvolupar les seves funcions en les millors condicions. El mateix líquid que acollí el naixement de la vida a la Tierra està, doncs, present a l'interior del cos humà. Tant es així que l'aigua de mar, convenientment filtrada, és un sèrum fisiològic natural. De fet, es pot injectar en vena i el cos l'accepta com si fos plasma sanguini. Els aproximadament 5 litres de sang que flueixen constantment pel nostre cos són una prova evident de la presència d'aigua (és aigua pura en un 78%). Malgrat això, hi ha uns altres 45 litres que es distribueixen en els teixits, dins i fora de les cèl·lules. Aquesta aigua és el medi que serveix de suport a la vida cel·lular.

Doctor Marco Francisco Payá.

El Doctor Marco Francisco Payá és director mèdic dels Laboratoris Quinton Internacional, emplaçats a Alacant, la misió del qual és envasar l'anomenat «Plasma de Quinton».

El contingut d'aquestes ampolles és aigua de mar obtinguda a 30 metres de profonditat en unes zones concretes, on es mantenen de forma constant les millors condicions pel desenvolupament de la vida.

Aquesta aigua conté més de 90 minerals i oligoelements i, filtrada en fred, s'utilitza per a tractar una molt ampla varietat de problemes de salut, donat que proporciona a les cèl·lules humanes un medi idoni per a poder desenvolupar les seves funcions, com l'assimilació de nutrients o l'expulsió de residus. Per això s'utilitza amb finalitats terapèutiques per a recuperar les característiques del medi líquid interior quan, per qualsevol raó, ha deixat de ser el més adequat per les cèl·lules i propicia l'aparició de desequilibris que condueixen a la malaltia.

Però, què conté aquesta aigua que no tingui un aigua mineral natural?. El Doctor Payá respon que «el plancton vegetal del mar digereix els minerals i els transforma en sals orgàniques que l'organisme assimila de forma molt més eficaç».

Aplicacions terapèutiques.

Les seves indicacions principals són: la eliminació de toxines i el reforç del sistema immunitari, el tractament de problemes otorrinolaringologics i del ronyó, la recuperació d'esportistes, la cel·lulitis, la síndrome premenstrual i l'irritació digestiva.

Eficàcia demostrada.

El plasma pren el nom del doctor francès René Quinton, que investigà les qualitats de l'aigua marina a principis del segle XX. Després de comprovar experimentalment la similitut entre el mar i el medio intern fisiològic, va promoure la creació de dispensaris marins on s'administrava aigua de mar com teràpia principal. La cura gaudí de gran popularitat i reconeixement -el plasma estigué inclòs en la Seguretat Social francesa fins 1979 i es comercialitzava com sèrum fisiològic-, pero fou caient a l'oblit després de la mort de Quinton el 1925.

Actualment a l'Estat espanyol es comercialitza com producte dietètic i s'exporta a Europa i Llatinoamèrica.

S'envasa en ampolles i pot trobar-se en dues presentacions, una hipertònica i una altra isotònica, barrejada amb aigua mineral natural de baixa mineralització per a reduir la concentració de sals.

Més informació:

Associació René Quinton per l'Estudi, l'Investigació i el Desenvolupament de la Bioteràpia Marina.
Telèfon: 96-5702511.
Adreça de correu electrènica: quinton@mx3.redestb.es.