Les morts per AZT són assassinats.
Robert G. Murray, doctor en medicina.

Si accidentalment hom ingereix un verí, la mort és un accident. Si es fa expressament, és suicidi. Si una persona enverina a una altra a propòsit, és assassinat, a no ser que li ordeni un tribunal, en el qual cas és execució.

Per tant. Què succeeix amb els milers d'americans que —a instància dels seus metges— ingereixen AZT i altres fàrmacs verinosos anti-VIH?. Com anomenar aquestes morts?.

Per a mi està clar que el VIH no causa ni inmunodeficiència ni cap de les suposades malalties de la SIDA, i que no és necessari cap tractament per a que segueixin vivient sans els individus VIH-positius. A més a més, he arribat al convenciment que el consum crònic de drogues és la causa de quasi tots els casos de SIDA als Estats Units i que son inútils els actuals assaigs de vacuna contra el VIH.

I a més a més de matar al inocu VIH, l'AZT i altres anàlegs dels nucleòsids són enormement tòxics i destrueixen les cèl·lules sanes1. Els inhibidors de la proteassa del VIH són igualment perillosos i produeixen dipòsits extranys de greix en el coll, hombros i abdomen, nivells molt alts de colesterol, atacs cardiacs, fallada visceral i extraordinària emaciació de les extremitats2. La teràpia amb aquests fàrmacs és letal si el pacient no interrumpeix el tractament.

Com s'anomena a aquesta classe d'enverinament prescrit pel metge i voluntariament pres per un pacient asustat i desinformat?. A l'ésser prescrit, no és un accident. Com el pacient no desitja morir, no és suicidi. Per tant, a menys que un tribunal ho hagi ordenat, aquestes morts em semblen assassinats. Tot metge ha de saber que aquests fàrmacs són, amb toda evidència, verins mortals; el metge que no compregui això és incompetent o negligent.

Vaig néixer a Omaha, on em vaig diplomar a l'universitat de Nebraska. Durant la II Guerra Mundial (1943-45) vaig ser metge amb les tropes de paracaidistes de les operacions en el Pacífic. Em vaig doctorar el 1950 a la facultat de Medicina de l'universitat de Nebraska i vaig estar dos anys d'intern fent pràctiques abans de començar a exercir (1953-1981) a Omaha. El 1981 em viag traslladar al Llac dels Ozarks i vaig exercir en una comunitat rural fins el 1986, en que em vaig jubilar.

El 1987 vaig començar a interessar-me per l'«epidèmia» de SIDA a Missouri i a recollir dades sobre això. Em vaig quedar estorat al veure que el 93% dels diagnòstics de SIDA es circumscribien al continent d'homosexuals i drogaddictes per via intravenosa. Una trucada al retroviròleg de l'universitat de Berkeley, Peter Duesberg, em va orientar correctament. Vaig fracassar en dues ocasions per a que els legisladors de Missouri modifìquessin les lleis estatals sobre el VIH. Les meves activitats com reavaluador de la SIDA m'han vagut la repulsa d'un ex-president del consell d'administració de l'AMA (Associació Mèdica Nordamericana), del comitè de la SIDA de l'AMA i de la branca executiva de l'Associació Mèdica de Missouri.

Actualment, em dedico a suscitar l'interès entre advocats i companyies d'asegurances sobre l'aspecte legal de prescriure teràpies tòxiques pel VIH.

Contacte:

Rt. 1 Box CB-73-D,
Climax Springs,
MO. 65324.
E-mail: <rgmurray@lakeozards.net>.


Notes (Alfredo Embid):

Hi ha altres efectes tòxics demostrats.
1Veure número 43 de la revista «Medicina Holística», pàgina 173.
2Veure número 59 de la revista «Medicina Holística», pàgina 184.

Article publicat en el número 61 de la revista «Medicina Holística». Edita: Associació de Medicines Complementàries (A.M.C.).


free-news.org