Acaba de fundar-se a Burkina Faso una associació internacional per la promoció de les medicines ancestrals i alternatives i un servidor és testimoni de la seva recent singladura. Als lectors de Néctar us ofereix les primícies informatives.
Això fou possible per la conjunció de dues modestes personalitats amb les que combrego fraternalment.
Una d'elles es diu Kamanga Theophile Ouedraogo. Només el seu nom és ja una divisa. Kamanga: «camp de blat de moro», Teòfil: «aman de Deu» i Ouedraogo: «cavall sencer». Que cadacú ho interpreti com vulgui.
És un noi de 33 anys, tan idealista que ni tan sols pensa en casar-se com a aquesta edat és quan hom acompleix el millor de la seva vida, ell funda amb Dibloni Kokar Traditerapeutes Sense Fronteres (T.S.F).
De talla normal, esbelt i intel·ligent, treballà amb el seu oncle a Costa d'Ivori fins que, assassinat per raons polítiques, tornà a la seva pàtria, Burkina Faso.
Nasqué en un poble prop de Kudugu. El seu pare, polígam, li donà 23 germans. Durant la meva passada estança a Burkina (juliol del 1999), Kamanga em va dur a visitar al seu pare, que encara que no és cap té molta autoritat i és detentor d'uns rites sagrats per a implorar la benedicció i protecció del Moro Naaba o Emperador dels Mosis, ètnia majoritària de l'altiplà burkinabès.
Aquesta benedicció o «barka» l'han de tenir tots els seus fills varons, però especialment Kamanga, per qui sent una predilecció particular.
He conegut de prop a Teòfil i he quedat sorprès de la seva intel·ligència, sencillesa i capacitat de treball. Ell ens ajudà eficaçment per a que la nostra cooperativa Phytopsalus obtingués l'estatut d'ONG.
No és comú que un noi de la seva edat, vivint sol, però amb una activitat social intensa, pugui desenvolupar un treball creatiu de tanta envergadura. El meu parer (i no soc l'únic en pensar així) és que sembla assistit per algun força superior.
El segon personatge és Dibloni Kokar, traditerapeuta de 45 anys, que ni tan sols tingué la sort d'anar a l'escola, però que ha après francès i parla vàries llengues locals.
Viu a Kotinawa, un poble prop de Gaua, al sudoest del pais. Ja de petit era singular i li succeïen coses inexplicables. Aviat comprengueren els seus pares que havia estat investit d'una força especial que l'impulsava a curar, el que no ha cessat de fer des dels 19 anys.
Així com en les vides dels nostres sants llegiem que tenien un tracte especial amb els àngels o esperits, els quals els protegien i els revelaven «misteris», així Kokar ha d'ésser assistit pels esperits dels seus avantpassats.
Dibloni no sembla ser «de poble»: vesteix bé i és agraciat. Com tot africà és pausat, deferent, respectuós de les idees alienes. Com ésser especial és penetrant, tenaç, pacient, segur de si mateix.
Ens veierem el primer cop el 26 de juny passat en la primera assemblea general de T.S.F. i des d'aleshores la nostra compenetració ha estat total.
D'aquests dos «genis» ha nascut T.S.F. Abans de fundar-la sabien que anava a triomfar. Es conegueren el 1995 donat que Kamanga, en tant que fundador d'ABECED, recorria tot el pais i estava en contacte amb tots els bons terapeutes.
Un servidor, amb Phytosalus, hem ajudat tot el possible per a que veiés la llum. Els hi hem prestat la nostra seu social i el nostre ajut econòmic.
Kamanga ja tenia experiència en associacions donat que ha fundat ABECED, que s'ocupa de la farmacopea, ecologia i artesania, ha estat a l'origen de Renapharm, xarxa nacional de farmacopea i d'Assimenat, una altra associació similar d'àmbit internacional. Ara és T.S.F. la que és més important que totes les altres.
La nostra associació Phytosalus ha estat implicada en T.S.F.
des del començament, donat que pertanyíem a totes les entitats
creades per Kamanga. Jo els vaig animar en aquesta nova fundació
i em vaig oferir a col·laborar en la mesura de les nostres possibilitats.
Volgueren que pertanyés al comitè director amb altres onze
membres. Soc secretari encarregat de la valorització i de la promoció
de la farmacopea-medicina tradicionals.
Aprofitant la meva estada a Burkina Faso s'organitzà la primera Assemblea General Extraordinària a Uagadugu, el 26 de juny del 1999.
El seu dinàmic Secretari Executiu, en presència del President, Sr. Dibloni Kokar i dels assistents, va dirigir els debats.
Entre els diferents temes abordats retinc els següents:
La missió de T.S.F. és dedicar-se a valoritzar i promoure
les farmacopees-medicines tradicionals i alternatives, en benefici de la
societat.
La xarxa es proposa treballar en favor del desenvolupament de la salut.
És de alegrar-se que una institució d'aquesta categoria neixi a l'Àfrica Negra, en un pais pobre, fundat per dos africans certament inspirats però sense nivells superiors de «cultura occidental» encara que, això si, coneixedors de l'ànima africana i de les ocultes riqueses que amaga.
Ells són conscients d'allò que Àfrica podria oferir a la resta del món, essencialment en farmacopea i medicina ancestrals i estàn disposats a «obrir-se» als germans blancs que vulguin col·laborar en la construcció d'un món més fratern, amb més salut.
En primer lloc la xarxa està carent dels més elementals mitjans de funcionament i unes quotes, que semblen elevades, són necessàries pel llançament. S'espera obtenir ajuts especials pels seus nombrosos i costosos projectes.
Se m'ocorre que el mètode més senzill per a començar a conèrxer-se i poder col·laborar és visitar-se. D'allí que volem en desembre-gener organitzar una gira que segur serà atractiva.
Traditerapeutes sense fronteres.
|
Com fer-se membre.
|