És la deficiència renal la causa de tota malaltia?. O tota patologia comporta una sobrecàrrega renal que, alhora, agreuja la malaltia?. No ho se exactament. Només constato que el 94% de les persones que venen a visitar-se amb nosaltres per primer cop tenen els ronyons deficients (pot ser que també algún altre organ) i que a causa d'això s'originen diversos símptomes, dolències o malalties de tot tipus. A mesura que es van tractant els ronyons amb productes adequats, els símptomes cedeixen i es va recuperant la normalitat orgànica.

En general aquests pacients venen a consulta no perque creguin que els ronyons els funcioni malament sino per altres causes, que poden ser: varius, asma, edemes, cefàlees, infeccions urinàrias, hipertensió arterial, reuma, dolors abdominals, etc. etc. I es sorprenen molt al anunciar-los que la culpa la tenen els ronyons. Però com aquestes constatacions ja les he observat en desenes de milers de pacients, crec tenir suficient experiència com per a recolçar les meves afirmacions.

Com és possible, ens pregunten alguns, quan no tinc cap molèstia en els ronyons i els anàlisis estàn normals?.

Efectivament els ronyons, així com el fetge, són organs que no fan mal i és difícil, de no estar advertit, percatar-se que els símptomes que es van produïnt, generalment en zones no molt allunyades a l'ubicació dels ronyons, provenen del mal funcionament d'aquests organs.

Per altra banda els anàlisis de laboratori tampoc solen descobrir una deficiència renal al menys que no estigui bastant avançada. Els més comuns són la creatinina, l'urea, i l'àcid úric. Quan aquests paràmetres donen un nivell alt és que la funció renal ja sol estar bastant degradada. No és rar aleshores que se li anuncïi a l'interessat que amb el temps tindrà que entrar en diàlisi. El que l'analítica renal doni normal no vol dir que els ronyons funcionin bé.

Nosaltres constatem aquest funcionament per radiestèsia però els terapeutes tenen possibilitat d'apreciar-ho també per altres mètodes entre els que destaquen, per ser més comuns, l'iridiologia, reflexologia i kinesiologia. Per què la medicina oficial no pot afinar en els seus mètodes diagnostics i ser així més eficaç en els seus tractaments?.

Què observem quan els ronyons funcionen malament?.

1. Desvitalització de les zones adjacents: columna, nervi ciàtic, ovaris, matriu, bufeta, pròstata... amb els múltiples símptomes que això pot comportar.
2. Desvitalització de les cames: cansament, varius, pesadesa, mala circulació, edemes, dolors especialment en genolls, formigueigs, sensació de fred...
3. Afectació del plexe solar i a vegades del cardíac. Entre l'estòmac i l'artèria aorta es troba el gran plexe solar, constituït per un feix de nervis entrecreuats, format per nervis del sistema neurovegetatiu provinents del simpàtic i parasimpàtic.

Quan els ronyons funcionen malament, encara que nosaltres no ens percatem, el sistema vegetatiu si que ho nota i ho acusa produint sensacions doloroses molt variades en aquesta zona de la «boca del estòmac», de manera que tant nosaltres com els metges creuen que es tracta de l'estòmac. Al fer tota classe de proves, inclosa l'endoscòpia, veuen que els símptomes no provenen de l'estòmac i s'inclinaràn a pensar que és d'origen nerviós però no ho relacionaràn amb els ronyons.
Com aquest plexe té ramificacions en tot l'abdomen, pot acabar afectant a l'estòmac i als budells, produint gastritis, úlceres i inclús la malaltia de Crokhn. A vegades es pot sentir dolor o molèstia a ambdós costats de la part superior de l'abdomen.
4. Alteració de la tensió arterial. El mal funcionament dels ronyons fa que la quantitat d'aigua i sodi en sang no sigui l'adequat. En general, en casos d'hipertensió és la xifra baixa (pressió diastòlica) la que sol donar elevada.

Els mals de cap solen ser relativament frequents.
5. Obessitat, celulitis. Per acumulament de toxines englobades en les cèlules adiposes o en quists sebácis, per exemple en les mamelles.
6. Afeccions en pulmons, garganta, faringe. Pot produir asma, bronquitis, tos, laringitis, rinitis, etc., degut a un esforç de l'organisme per expulsar les toxines circulant en sang que els ronyons són incapaces d'expulsar.
7. Sensació de fred. És un símptoma bastant generalitzat. Es sent sovint fred en peus, cames o en tot el cos. Un cas extrem és el d'una senyora que necessitava posar-se durant tota la nit, no qualsevol calor, sino el d'una ampolla de butà, molt a prop dels ronyons, la qual cosa l'impedia dormir al llit.
8. Afeccions de la pell. Pot donar-se picors, eccemes, grans, rojencs, etc.
9. Anomalies a l'orina. A vegades s'orina poca quantitat o contrariament excessiva. Poques vegades o massa. Orines molt carregades o massa clares.

L'orinar massa o massa sovint és anormal. Això suposa que la funció renal de reabsorció de l'aigua no actua correctament perquè els ronyons són un doble filtre. Filtren la sang per a eliminar les toxines i després han de reabsorbir l'aigua; si aquesta funció no és correcta s'orina massa (o massa poc).
10. Sensació de por.

La principal funció dels ronyons és la d'eliminar les toxines de l'organisme contingudes en la sang. Mil cinc-cents litres de sang passen diariàment pels ronyons. Les deixalles de l'activitat cel·lular van a la sang per a ser eliminats pels ronyons i el fetge. Però cadascú d'aquests dos organs elimina toxines diferents, de froma que les deficièncias dels ronyons no seràn corregides pel fetge.

I què passa si els ronyons, pel seu mal estat, no són capaços d'eliminar totes les toxines que arriben als seus filtres?. A on van?.

Una part d'elles queda en el torrent sanguini fins que trobi una altre destí. Contribueixen a mantenir una sang de mala qualitat (sang «espesa, bruta») afavorint l'hipertensió arterial i danyant així zones sensibles, per exemple, artèries coronàries (infarts), artèries cerebrals (cefàlees, hemiplexies). La mala circulació en cames predisposa a les varius, etc.

Però l'organisme fa tot el possible per eliminar les toxines de la sang i al no poder sortir pels ronyons, forçarà altres organs per veure si al menys una parte pot ser expulsada.

1. Mitjançant la pell: d'aquí venen les picors, els eccemes, les psoriasis, els furòncols, les fístules, les rojors, l'urticària, els grans i altres dermatosis. La psoriasi tan temuda, desapareix habitualment amb un tractament adequat pels ronyons.
2. Mitjançant el pulmó-gola: d'aquí les bronquitis, els catarros, la tos, la faringitis, l'asma, les neumonies, etc. Una pacient nostra curà d'una tos de feia vuit anys, amb un tractament adequat pels seus ronyons.
3. Mitjançant la regla: les dones fèrtils poden expulsar por aquesta via quantitat de toxines. Por això després de la menopausia el seu estat general sol empitjorar si els ronyons no han estat tractats.

En els homes, les hemorroides poden jugar aquest paper.
4. Mitjançant el budell: provocant diarrees.
5. Mitjançant altres organs amb orificis cap el exterior: en oïdes mitjançant una otitis poden sortir sota forma de pus. En els pits frontals, malars o etmoidals provocant sinusitis, seguint el mateix mecanisme. En la bufeta provocant cistitis.

1. En las cèlules de greix. Hi ha gent que diu engreixar mejant amb normalitat. Pot ser cert. El organisme produeix més greix per a poder englobar més toxines que generen els seus ronyons ganduls. D'aquí es dedueix que un tractament aprimant només és efectiu quando tots els organs funcionin perfectament i en especial els ronyons.

A vegades es produeixen quistes sebacis (de greix) sota la pell o en les mamelles que tindrien la mateixa finalitat.
2. En els cartílags articulars, de preferència en les extremitats, lluny dels organs essencials produint reumes per desgast i inflamació dels esmentats cartílags.

1. Aliments: excés d'aliments rics en proteïnes animals com la carn, el peix, els ous i els productes lactics. Excés de sucre industrial, ingerit directa o indirectament en pastisseria, reposteria, etc. Excés de certs condiments químics, de greixos, de margarines, de conserves, etc.
2. Begudes: l'agua clorada de l'aixeta, begudes amb sucre, amb gas o fetes amb productes artificials, begudes alcohòliques, excepte los vins negres de qualitat presos amb moderació en els menjars. El cafè, el tè presos en excès.
3. Tóxics: el tabac i les drogues.
4. Medicaments: la major part dels medicaments al ser expulsats pels ronyons danyen a aquest organ.
5. Productes tòxics inhalats: fabricació o utilització de pintures, fàbriques on es produeixen metalls, plàstics, barnissos i tota classe de productes químics. Pagesos que inhalen els insecticides amb els que tracten les plantes, etc.
6. Geopaties: de la terra emanen radiacions imperceptibles degudes a gasos, aigues soterrànies, falles, minerals, etc., que danyen als que viuen a sobre d'elles sobre tot quan es romàn molt de temps en el mateix lloc (per exemple, dormint sempre en el mateix llit). Aquestes energies danyen especialment als ronyons.
7. Conflictes: las amenaces que provoquen por afecten als ronyons.

Quan el funcionament dels ronyons deixa que desitjar es poden produir diferents patologies que les classificaria per ordre de freqüència així:

1. Deficiències: Els ronyons funcionen malament perquè estàn sobrecarregats i no donen abast a expulsar totes les toxines de la sang.
2. Intoxicacions: Degudes a l'ingestió de productes tòxics, conscient o inconscientment.
3. Litiasi: Producció de calculs o «pedres».
4. Abcesos: Formació d'una cavitat on s'emmagatzema pus.
5. Esclerosi: Enduriment i maca d'elasticitat dels teixits renals.
6. Infeccions: Degudes majorment a bactèries com estafilococus i les que produeixen la tuberculosi renal i la sífilis.