Des de 1995 en que hi hagué una dràstica devaluació del Franc CFA (es devalua en un 50% pels països de la zona Franc (CFA)), la gent no deixa de queixar-se de la seva situació sanitària. Els medicaments són cars i per a molts inabordables. De fet no han augmentat el 50% sino el 75%. Els funcionaris i comerciants que són els que disposen de major poder adquisitiu, també protesten, però segueixen amb la seva costum de visitar al metge quan sorgeix a la família un problema de salut, i com a Àfrica les famílies són sempre molt extenses, el funcionari ha de consagrar una part important del pressupost a la despesa mèdica. Allí no hi ha seguretat social. Inclús per a ells es quasi impossible el pagar la visita al metge, els anàlisis, la nova visita al metge per a interpretar els anàlisis, els medicaments i una nova visita de control!. Si al mes són varis els membres de la família que requereixen visita mèdica, o el pobre funcionari té que demanar prestat o adoptar altres mètodes menys onerosos.

Un d'aquests mètodes és acudir a un consultori d'infermer jubilat. No hi ha prohibició per a un infermer jubilat d'obrir consulta i atendre als pacients d'una forma més ràpida que ho faria un metge. Els infermers diplomats d'Estat actuen a Àfrica com els metges a Europa. Han passat la seva vida atenent a malalts en les zones rurals, i la seva experiència és notòria. Anar a la seva consulta és doncs més barat, encara que prescriuen medicaments, que, como deiem són cars.

Una altra solució és posar mà dels nombrosos venedors ambulants, que generalment jovens de 16 a 26 anys, recorren la ciutat dia i nit oferint els seus serveis. Quin és l'origen de la seva mercaderia?. Molt variat. Pot vindre tant de Ghana o Nigeria, països veïns anglòfons més acostumats al comerç i a l'iniciativa de producció, com en els països orientals. Encara que aquest comerç està prohibit per la llei, el Govern ho ha de passar per alt. Un cop volgueren controlar-ho i prohibir-ho i quasi hi hagué una revolta popular. Inclús en els mercats populars es troba aquesta categoria de medicaments incontrolats, antibiotics, antipaludics, antiinflamatoris, etc. a preus abordables. Són nocius?. Alguna utilitat si que tindràn, dic jo, si no haguessin desaparegut per si mateixos. Però tampoc seràn inocus, i els efectes perillosos quedaràn probablement sense evidenciar-se.

I una altra solució no menys interessant és anar a la medicina tradicional o ancestral. En tot nucli urbà hi ha quantitat de curanders o etnometges, que ofereixen els seus variats remeis per a tota classe de malalties o simptomes. En tots els mercats populars, petits o grans hi ha nombrosos venedors o venedores de plantes medicinals, fresques o seques, en pols o triturades, que poden informar competentment de l'utilització dels seus productes per les malalties més corrents, especialment quan es tracta de les afeccions dels nadons.

Al marge d'aquestes alternatives es situa l'acció original de PHYTOSALUS, cooperativa d'herboristeria fundada per mi el 1993 però que funcionava realment des de fa uns anys enrere. La cooperativa ofereix actualment prop de 140 especialitats, confeccionades totes mitjançant espècies vegetals locals i dissenyades per a combatre específicament paràsits, bactèries, virus; per a regenerar òrgans o sistemes; o per a potenciar funcions.

La nostra experiència prova que és possible llençar una farmacopea local eficaç i a preus assequibles que pemetria a la gent ser tractada contra el 90% de les seves malalties, economitzant les escases divises d'aquests països.

La depauperació de molts països africans afavoreix l'investigació sobre les possibilitats, sovint molt importants, de la farmacopea local. Així a Senegal funciona un gran Centre de psiquiatria on treballen conjuntament metges moderns i tradicionals. A Mali s'han introduï a un hospital del sud, més de 50 remeis tradicionals. I a Costa d'Ivori s'han començat a impartir a l'Universitat, cursos sobre etnomedicines.

Un servidor que ha treballat més de 20 anys a la promoció de la medicina africana, veu amb esperança el dia en que les medicines ancestrals siguin estudiades i aplicades pel conjunt de la població. Els Governs, davant el clam popular, se veuen obligats a tolerar l'auge d'aquestes medicines, bé que la LLEI oficial feta per europeus per afavorir a interesos capitalistes, no les permeten. És un estira i arronsa entre la medicina «científica» i la tradicional, entre el metge acadèmic i el curander, entre una concepció materialista i espiritual.

Un professor de l'Universitat de Dakar em deia que la medicina natural serà la medicina de demà. Treiem com conseqüència el tractar-nos sempre que sigui possible amb medicines naturals, no agressives. El nostre cos i el nostre esperit ens ho agrairàn.