Nous dubtes sobre l'infecció de la SIDA al declarar-se els tests al VIH no vàlids.

Neville Hodgkinson.
Corresponsal científic del Sunday Times.

La «prova del SIDA» és científicament invàlida i incapaç de determinar quant les persones estàn realment infectades pel VIH, d'acord amb un nou informe d'un equip de científics australià que han realitzat la primera revisió extensiva d'investigació concernent als tests.

Els doctors haurien de pensar de nou respecte el seu ús, diuen els autors: «Un estatus positiu té implicacions tan profondes que a ningú s'hauria d'exigir-li soportar aquesta càrrega sense garanties sòlides de la veracitat dels test i la seva interpretació», conclouen.

Els descobriments, propers a causar un intens debat en la fraternitat mèdica i angoixa per a moltes persones VIH-positives, estàn continguts en un article publicat pel respectat periòdic científic Biotechnology¹.

Moltes persones que semblen estar infectades pel VIH, diuen els investigadors, poden patir d'altres afeccions tals com malaria ó malnutrició que produeixen un resultat positiu en el test. Inclús els accessos de grip poden produir el mateix efecte. Com resultat, les prediccions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que milions de persones estàn destinades a morir degut a que són VIH-positives poden ser radicalment inexactes.

L'article també afegeix suports poderosos a la teoria, mantinguda per un número creixent de científics, que el VIH no és la causa de la SIDA. Una dels seus autors, Eleni Papadopulos-Eleopulos, una biofísica del Royal Perth Hospital² digué: «No hi ha proves que la gent etiquetada com «VIH-positiva» estigui infectada amb aquest retrovirus. Hem de questionar realment el paper del «VIH» en la causació de la SIDA».

En cualsevol cas, els descobriments «impliquen que els tests no han estat avaluats científicament», digué.

Els autors diuen que cap dels dos principals test del VIH utilitzats han estat adequadament controlats en la seva precisió. Aquests tests confien en detectar anticossos del VIH en les mostres de sang. Malgrat tot, les persones els sistemes immunitaris de les quals han estat activats per vàries altres afeccions, incloses la tuberculosis i esclerosi múltiple, poden desencadenar la mateixa reacció, donant un resultat de fals-positiu.

Els homosexuals masculins promiscus, els usuaris de drogues il·lícites, els receptors de múltiples transfussions sanguínias -tals com els hemofílics- i persones sotmeses a múltiples infeccions es converteixen de mode creixent en els responsables de donar un resultat positiu en la mesura que els seus sistemes immunitaris estàn afeblits, independentment del VIH.

Per a tenir confiança en un test d'anticossos, primer ha de ser validat havent confrontat els seus resultats contra un «patró or», és a dir, l'aïllament del virus en si mateix. Malgrat tot, això mai no s'ha fet amb el test de la SIDA.

L'informe afegeix que el procediment usat per a confirmar la validesa dels tests diagnòstics, mitjançant la recerca del material genètic del virus³, ha demostrat també produir falsos resultats i no pot ser considerat com sinònim de l'aïllament del virus.

Els tests de la SIDA cerquen la detecció d'una proteïna anomenada p24, considerada generalment com l'equivalent l'aïllament del virus. Malgrat tot, s'ha detectat també en altres desordres del sistema immunitari: en un de cada 150 individus sans, en un 13% de persones amb verrugues -una condició que indica una feblesa del sistema immunitari- i en un 41% de pacients amb esclerosi múltiple.

Fortes exposicions a l'esperma poden també establir una reacció a anticossos, especialment quant ha penetrat en el cos por via anal. És una altra probable font de falsos-positius.

L'OMS, que està sol·licitant dos bilions de lliures extres per al seu programa de prevenció de la SIDA, estima que al voltant de 14 milions de persones han estat infectades pel VIH en el món. Addueix que el total assolirà els 30-40 milions en l'any 2.000 i la majoria contraurà eventualment la SIDA.

Es diu que els països en desenvolupament presenten la major amenaça, amb només en Àfrica tenint ja estimats 8 milions d'infectats per VIH. Malgrat tot, d'acord amb l'informe de BioTechnology, aquests són els països on els tests poden ser més irreals degut a la generalització de la mala salut causada per altres malalties.

La malnutrició severa i les infeccions múltiples són especialment favorables en produir un resultat erroni en el test.

Les aseveracions que els tests actuals de la SIDA són correctes al 100% estàn basades en estudis sobre subjectes sans.

Eleopulos digué que l'informe, que s'ha sotmès a un detallat exàmen per altres experts, es centra en les deficiències d'un dels dos tipus de «test de la SIDA» conegut como el «Western Blott», generalment considerat com el més definitiu dels dos.

Malgrat tot, ella digué que els dubtes eren si escau majors sobre la validesa de l'altra test, anomenat Elisa. Aquest és habitualment usat en primer lloc⁴ però és amplament manifiest que comporta un alt risc de falsos-positius.

Les proves amb Elisa, a Rússia el 1991, produeren 30.000 tests positius, dels quals només 66 foren confirmats usant el Western Blott.

En els Estats Units, un estudi sobre aspirants a la marina produí 6.000 individus amb un positiu inicial però un subsegüent test Elisa negatiu.

El Dr. Philip Mortimer, de la divisió de referència en virus del Britain's Public Health Laboratory Service, acceptà la setmana passada que s'havien fet algunes justes objeccions sobre les febleses del Western Blott i llençà declaracions que l'Elisa era encara pitjor. Mantingué que la situació descrita en l'article no era típica d'aquest pais, on hi ha menys confiança en el Western Blott.

Un test positiu inicial aniria seguit per una combinació de molts tests Elisa, inclús a vegades algún Western Blott, i test d'un espècimen de seguiment, digué Mortimer. «Només si es confirmen les reaccions positives d'ambdós espècimens, normalment en un laboratori de referència, es tramita un informe positiu». Pensa que no existeixen evidències que s'hagui dit falsament a persones a Gran Bretanya que foren VIH-positius.

Aquests descobriments han estat aprovats pel Professor Peter Duesberg, un viròleg americàn punter, que manté que el VIH no és la causa de la SIDA.

Diu que l'evidència ajuda a explicar com s'ha trobat una «falsa correlació» entre els anticossos al «VIH» i la SIDA.

«Tota l'hipòtesi del virus de la SIDA està basada en aquesta correlació», digué. «Els seus defensors no tenen res més: cap mecanisme mitjançant el que el VIH pugui fer el mal que se li atribueix, cap test animal, cap cura, cap vacuna, cap activitat vírica».

«No tenen res convencional en termes argumentals de malaltia vírica, excepte aquesta correlació amb anticossos. Si l'estudi és correcte, i no tinc raons per a no dubtar-lo, significa que inclús això s'està demoronant».

Aquests descobriments han dut inclús a una crida pel New York Native, un influent periòdic gai, per a realitzar accions legals contra el govern americà pels familiars de les persones que s'han matat, o han sofert els efectes tòxics per haver pres el medicament anti-viral AZT, com resultat d'un test al VIH positiu.

Charles Ortleb, l'editor digué: «Si el test no funciona i la gent realment no sap si està infectada, tota la questió ha de ser reconsiderada».

Fuente: The Sunday Times.
Neville Hodgkinson. Corresponsal científic del Sunday Times.

¹El seu director científic el Dr. Harvey Bialy (Biòleg molecular) estigué amb nosaltres a Omnimed i ens va projectar impresionants diapositives sobre els test que confirmaven aquesta opinió.
²Hem publicat ja un article d'Eleni Eleopoulos, en el número 33-34 i altres en vies de correcció per asessors bioquímics i biòlegs moleculars.
³PCR. El seu descobridor Kary Mullis, és precisament un dissident de l'hipòtesi oficial de la SIDA i no creu que el virus sigui la causa de la SIDA. Veure requadre explicatiu sobre el test PCR.
⁴Es refereix a Occident, perque en el Tercer Món no hi ha diners per a fer dos tests i la gent és diagnosticada amb un test Elisa ó inclús sense cap test en absolut simplement per presentar algunes de les malalties classificades actualment com definitòries de SIDA.

Article publicat en el número 35 de la revista «Medicina Holística». Edita: Associació de Medicines Complementàries (A.M.C.).