No hi ha proves científiques que el VIH causi la SIDA.

El 1988 treballava com consultor a Specialty Labs, a Santa Mónica, realizant anàlisis del Virus d'Immunodeficiència Humana (VIH). Sabia bastant d'anàlisi de qualsevol cosa amb àcid nucleic, perque havia inventat la Reacció en Cadena de la Poliomerasa (Polymerase Chain Reaction: PCR). Per això em contractaren.

Per altra part, la Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida (SIDA) era una cosa de la qual no en sabia massa. D'aquesta manera, quan em vaig trobar escrivint un informe sobre els nostres progressos i objectius pel projecte patrocinat pels National Institutes of Health, em vaig adonar que no coneixia la referència científica per recolçar la declaració que acaba d'escriure: «El VIH és la probable causa de la SIDA».

Així que em vaig tornar al viròleg de la taula del costat, un tipus seriós i competent, i li vaig preguntar per aquesta referència. Digué que no en necessitava cap. Jo no vaig estar d'acord. Malgrat que és veritat que certs descobriments o tècniques científiques estàn tan ben establerts que en les seves fonts ja no s'al·ludeixen en la literatura contemporània, aquest no semblava ser el cas de la conexió VIH/SIDA. Per a mi, era molt notable que l'individu que havia descobert la causa d'una malaltia mortal i fins ara incurable, no fos continuament al·ludit en les publicacions científiques fins que la malaltia estigués curada i oblidada. Però, como aviat aprendria, el nom de l'individu -que seria segur materia de Premi Nobel- no estava en boca de ningú.

Per suposat, aquesta simple referència debia estar en alguna part allà fora. Del contrari, desenes de milers de funcionaris i reconeguts científics de diverses procedències, que intenten esclarir les tràgiques morts d'un considerable nombre d'homosexuals i/o consumidors de drogues intravenoses d'edats compreses entre els 25 i els 40 anys, no haurien permés que la seva investigació es limités a una estreta via d'estudi. No tot el món pescaria en el mateix toll a menys que estigués completament verificat que la resta de tolls estaven buids. Tenia que haver un informe publicat, o potser varis, que junts indiquessin que el VIH és la possible causa de la SIDA. Tenia que haver-ho.

Vaig fer indagacions amb l'ordinador, però no vaig trobar res. Per suposat, pots perdre't informació important amb les recerques per ordinador només amb no introduir les paraules clau concretes. Per a estar segur d'una conclusió científica, el millor és preguntar a altres científics directament. Aquesta és una de les coses per a les que serveixen aquests congressos en llocs llunyans amb boniques platges.

Com part de la meva feina, anava a molts encontres i congressos. Vaig adquirir l'hàbit d'atansar-me a qualsevol que donés una xerrada sobre SIDA i preguntar-li quines referències devia esmentar per aquesta cada cop més polèmica declaració: «el VIH és la probable causa de la SIDA».

Després de 10 ó 15 encontres en un parell d'anys, començà a preocupar-me quant vaig veure que ningú podia citar-me la referència. No m'agradava la lletga conclusió que s'estava formant a la meva ment: la campanya sencera contra la malaltia considerada amb escreix com la pesta negra del segle XX, estava basada en una hipòtesi els orígens de la qual ningú podia recordar. Això desafiava tant al sentit científic com al comú.

Finalment, vaig tenir l'oportunitat d'interrogar a un dels gegants de l'investigació del VIH i de la SIDA, el doctor Luc Montagnier, de l'Institut Pasteur, quant donà una xerrada a San Diego. Aquesta seria el darrer cop en el que seria capaç de realitzar la meva pregunta sense mostrar còlera. Em vaig figurar que Montagnier coneixeria la resposta. Així que li vaig plantejar.

Amb una mirada de perplexitat condescendent, Montagnier digué: «Per què no cita l'informe dels Centers for Disease Control (CDC, Centres pel Control de Malalties)?».

Jo vaig contestar: «No es refereix realment al tema de si el VIH és o no la probable causa de la SIDA, o sí?».

«No», admeté, sens dubte preguntant-se quant trigaria en anar-m'en. Buscà ajuda en el petit cercle de persones al seu voltant, però tots estaven, como jo, esperant una resposta més concloent.

«Per què no cita el treball sobre el VIS (Virus de l'Inmunodeficiència Simia)?», oferí el bon doctor.

«Tambén he llegit això, doctor Montagnier», vaig contestar. «Allò que els hi passà a aquests monos no em recorda a la SIDA. A més a més, aquests informe fou publicat només fa un parell de mesos. Estic buscant l'informe original amb el qual algú demostrà que el VIH causa la SIDA».

Aquest cop, com a resposta, el doctor Montagnier es dirigí cap l'altre costat de l'habitació per a saludar a un conegut.

No hem pogut trobar cap bona raó per la qual la majoria de la gent sobre la terra creu que la SIDA és una malaltia causada per un virus anomenat VIH. Simplement no hi ha cap evidència científica que demostri que això és cert.

Tampoc hem estat capaços de descobrir per què els metges recepten una droga tòxica anomenada AZT (Zidovudina-Retrovir) a persones que no tenen altre mal que la presència d'anticossos al VIH en el seu cos. De fet, no podem entendre per què cap ser humà hauria de pendre aquesta droga qualsevol que fos la raó que s'adduís.

Ni Duesberg ni jo podem entendre com ha sorgit aquesta bogeria, i havent viscut ambdós a Berkeley hem vist algunes coses molt extranyes. Sabem que errar es humà, però la hipòtesi VIH/SIDA és una errada diabòlica.

Dic això bastant alt com advertència. Duesberg ho ha estat dient durant molt de temps.

Font: Prefaci al llibre del Dr. Peter H. Duesberg «Inventing the AIDS virus».

Contacte: Kary B. Mullis, 6767 Neptune Place Pt4, La Jolla, CA 92307 USA.

Article publicat en el número 46 de la revista «Medicina Holística». Edita: Associació de Medicines Complementàries (A.M.C.).