«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

Portes Giratòries: Monsanto i l'Administració.

per Jennifer Ferrara.

Directius de Monsanto han ocupat i ocuparan llocs clau a l'Administració i viceversa, sobre tot en la Food and Drug Administration (FDA). A qui li sorpren que Monsanto obtingui autorització pels seus productes?.

Encara que la biotecnologia (BT) va evolucionar molt ràpidament de ser una ciència de laboratori a ser un mètode per a crear productes comercials -en menys d'una dècada- el govern dels Estats Units veié venir la comercialització de la biotecnologia i deliberadament va escollir un camí que en la pràctica ha suposat la no regulació. L'enginyeria genètica trencà les barreres naturals de la reproducció i accelerà els procesos de producció vegetal i animal, però les empreses agroalimentàries tingueren por que els reglaments acurats poguessin dificultar els nous descobriments i, per tant, el desenvolupament comercial de la tecnologia. El govern federal es posà del costat de l'indústria. En lloc d'establir reglaments estrictes i cautelars, que donessin prioritat a la salut pública i mediambiental, fou composant un sistema reglamentari inadequat, basat en l'evaluació de riscs, la ciència industrial i el voluntarisme corporatiu.

Els EE.UU. es trobaven immersos en una carrera econòmica amb el Japó per l'alta tecnologia i, en allò referent a l'agricultura, els legisladors percebien l'enginyeria genètica com la nova tecnologia que permetria als EE.UU. mantenir la seva posició com líder mundial del sector agrícola. El govern federal no promulgaria cap llei que pogués reduir la competitivitat estadounidenca en el futur mercat mundial dels productes de la BT.

El primer organisme governamental en establir directrius per la investigació biotecnològica fou el National Institute of Health (NIH) el 1976¹. Donat que el NIH és un organisme consultiu i no regulador, podia formular directrius però no tenia autoritat per a fer-les acomplir. Des del principi, les directrius del NIH depenien de l'autorregulació de la comunitat científica i industrial, marcant una tendència que continuaria fins avui. A mesura que les empreses s'involucraven cada cop més en l'enginyeria genètica, les directrius del NIH anaven adaptant-se als resultats i a la producció en sèrie dels organismes modificats genèticament. Entre 1977 i 1978, es presentaren davant el Congrés dels EE.UU. 16 projectes de llei per la reglamentació de l'investigació genètica. No va prosperar cap, i les directrius del NIH -que contemplaven principalment l'investigació mèdica i farmacèutica i no tenien un enfocament cautelar- seguien sent l'únic mecanisme reglamentari de l'investigació biotecnològica.

En els primers anys dels 80, les empreses agroalimentàries estaven desenvolupant plantes, fàrmacs per la ramaderia i inclús bestiar modificat genèticament, però no existia cap sistema que reglamentés el desenvolupament, la venda o l'utilització d'aquests productes². Eren els temps de l'administració desreguladora Reagan/Bush, que desenvolupà el marc mitjançant el qual els productes de la BT, incloent els aliments, es «reglamenten» avui en dia. La primera prioritat de l'administració fou el benefici industrial, i no la seguretat pública. Alguns funcionaris del govern a l'Office of Management and Budget, el Department of State and Commerce i la White House Office of Science and Technology Policy volien asegurar-se que l'administració no fes res que «sufoqués» el desenvolupament de la biotecnologia o que manés el missatge «equivocat» a Wall Street³. El President's Council on Competitiveness de l'«era Bush», presidit pel Vice President Dan Quayle, es va unir a l'indústria de la biotecnologia en la seva oposició a un reglament fort i a la vigilància d'aprop per part de les agències federals⁴.

El resultat fou el «marc reglamentari sobre biotecnologia» del 1986⁵. Aquesta política es va basar en la màxima empresarial que la BT no es més que una ampliació de les formes tradicionals de producció vegetal i animal, i que els productes de la BT no diferien fonamentalment dels organismes no modificats genèticament⁶. L'administració va determinar que les agències federals existents serien capaces de regular adequadament els productes de la BT i els va otorgar autoritat reguladora de forma solapada⁷. Per exemple, la Food and Drug Administration (FDA) regularia els organismes de la BT en l'alimentació i en els fàrmacs. L'United States Department of Agriculture regularia els conreus i els animals de la BT. L'Environmental Protection Agency (EPA) regularia els organismes de la BT que s'alliberessin al medi pel control de plagues. I el NIH s'encarregaria dels organismes que poguessin afectar la salut pública. Al determinar que les agències existents podien encarregar-se de la tasca de regular els productes de la BT, l'administració evitava haver d'aprovar noves i més exigents lleis federals o establir una nova agència reguladora responsable d'aquesta tasca.

Aquesta política deixava grans buits en la comunicació entre agències, molt terreny regulador sense cobrir, i confusió en quant a qui regularia el què^8,9. Però allò que és més important, els reglaments es fonamentaven en la falsa premisa que els organismes modificats genèticament i utilitzats pels productes alimentaris i agrícoles no difereixen dels productes convencionals no manipulats¹⁰. De fet, per a produir aliments modificats genèticament, els investigadors prenen gens d'organismes alimenticis o no alimenticis i els afegeixen a un altre organisme per alterar la seva composició genètica, en formes que no són possibles mitjançant la reproducció sexual. Aquest procés suprimeix proteïnes essencials o afegeix altres completament noves, i pot modificar les característiques genètiques de forma totalment inesperada. Quan els nous gens procedeixen d'una font alimentícia homologada, el govern tracta als gens nous o alterats en els aliments modificats genèticament com a additius naturals i no nous. Així, en la majoria dels casos, els reguladors no han d'adoptar un enfocament cautelar a l'evaluar els nous productes alimenticis de la BT; els productes es consideren segurs fins que no es demostri el contrari.

Fins dates tan recents com 1994, es veia que el govern federal encara anava endarrerit en l'establiment de reglaments sobre la seguretat biotecnològica. L'Union of Concerned Scientists (UCS), que realitza un seguiment de la industria de la biotecnologia i el sistema regulador federal, assenyalà els buits en el suposat marc regulador¹¹. D'acord amb un escrit de l'UCS de febrer de 1994, «Fonamentalment, no té suficient autoritat estatutària per a supervisar tots els productes i totes les activitats relacionades amb l'enginyeria genètica. (...) On si hi ha autoritat, existeixen problemes en l'execució dels reglaments i les polítiques». Per exemple, una política de la FDA de 1992 eximí a les empreses de l'obligació de realitzar proves de seguretat en els aliments modificats genèticament i d'aconseguir l'aprovació de la FDA abans de comercialitzar els aliments¹². A menys que la mateixa empresa determinés que «existeixen suficients qüestions de seguretat¹³», podia realitzar consultes privades i voluntàries amb l'agència abans de comercialitzar el seu producte¹⁴.

No és inusual que les empreses agroalimentàries com Monsanto manipulin els limitats reglaments de seguretat que existeixen. A l'establir normes de seguretat pels nous productes, les agències federals es refien dels estudis que han estat elaborats per les mateixes empreses que intenten llençar els seus productes al mercat. No sempre s'exigeixen estudis que determinen les conseqüències dels nous productes sobre la salut a llarg termini. Al llarg dels anys, moltes empreses han entregat resultats d'investigacions fraudulentes per a demostrar que els seus productes són segurs, o simplement han ocultat informació o estudis que indiquen el contrari. Donat que el govern federal protegeix els estudis de seguretat de les empreses, considerant-los com a secrets comercials, aquests no estan disponibles pel públic. Al protegir a les empreses d'aquesta forma, les agències federals defenen els interessos privats per sobre del dret social a la salut i a un medi ambient segur.

L'ironia reguladora.

Les lleis que regeixen la biotecnologia segueixen afavorint les empreses agroindustrials i biotecnològiques, però a mesura que l'indústria s'ha anat desenvolupant, hi ha hagut girs irònics en la pressió empresarial cap a determinats tipus de reglaments. La manca inicial d'un enfocament reglamentari cautelar permetia les petites empreses biotecnològiques desenvolupar i comercialitzar els productes de la BT a un ritme accelerat. Mentrestant, les empreses agroindustrials més grans, com Monsanto i Ciba-Geigy, es dedicaven a comprar aquestes petites empreses al mateix temps que desenvolupaven les seves pròpies investigacions i operacions comercials. Durant aquest temps, Monsanto, Ciba-Geigy i altres gegants agroindustrials pràcticament arrivaren a dominar el mercat mundial de productes alimenticis de la BT, enfortint el seu domini en el suministrament d'aliments a gran part del món.

Des de la seva posició de domini, Monsanto i les altres empreses han promogut alguns reglaments aparentment restrictius, però només quan els reglaments convenen als seus propòsits comercials. Els reglaments que obliguen les empreses a presentar una plètora de costoses dades científiques a les agències reguladores, per exemple, desanimen les empreses biotecnològiques i llavoreres més petites, mentre proporcionen al públic l'il·lusió que els nous productes de la BT són sotmesos a evaluacions rigoroses de seguretat i, per tant, són segurs.

El 1995, per exemple, Monsanto va pressionar en contra d'una disposició de la llei de finançament de l'EPA, que hagués impedit a l'EPA regular les plantes agrícoles modificades per a contenir la bactèria tòxica Bacillus thuringiensis (Bt)¹⁵. Els aliments de la BT acabaven d'entrar en el mercat, i Monsanto era plenament conscient que quasi qualsevol regulació de l'EPA per a les plantes Bt autoritzaria públicament els productes de la BT i apaivagaria la resistència per part dels grups ecologistes. Més encara, les empreses només aconseguirien comercialitzar els seus productes Bt si comptaven amb prou diners i recursos per a passar aquests tràmits. Sols les grans empreses poden satisfer aquests requisits aportant tota l'informació i, després manipular i superar les proves d'avaluació de seguretat de l'EPA. Amb la competència marginada, el mercat és seu.

La FDA: Escàndols i portes giratòries.

Per a compendre millor com els aliments de la BT i els riscs de seguretat associats s'imposaren en la societat nordamericana, n'hi ha prou amb mirar l'història del primer producte alimentici de la BT comercialitzat a gran escala: l'hormona recombinant de creixement boví (rBGH) de la corporació Monsanto. La rBGH s'ha relacionat amb el càncer en els sers humans i amb greus problemes de salut en les vaques, incloent infeccions en les mamelles i problemes reproductius. El desenvolupament i l'aprovació de la rBGH estigué marcat pels escàndols i les protestes. Però l'adequada combinació de recolçament governamental, investigació privada i milionaris projectes de màrketing, prepararen el terreny pel primer alliberament important d'un aliment de la BT en el forniment alimentici del pais.

Els papers que representaren la FDA i Monsanto en el desenvolupament, l'avaluació de seguretat, aprovació i comercialització de la rBGH arribaren a que s'exposés la societat nordamericana als múltiples riscs dels aliments de la BT. Aquestes institucions varen ocultar dades importants sobre qüestions de seguretat, taparen preocupants conflictes d'interessos i suprimiren l'oposició dels qui feien les preguntes «equivocades» i deien veritats sobre la rBGH.

La FDA declarà que la llet amb rBGH era segura pel consum humà, abans de disposar de dades significatives sobre com la llet amb rBGH podia afectar a la salut humana¹⁶. Quan començaren a sorgir informes de gran importància sobre com la rBGH augmentava els nivells del factor de creixement tipus insulina, IGF-1, en la llet¹⁷ i la possible connexió entre l'IGF-1 i el càncer en els humans¹⁸, semblava que la FDA estava massa compromesa com per a canviar d'opinió o fer més preguntes sobre l'efecte d'aquest fàrmac en la salut humana. En el seu lloc, l'agència es refià quasi exclusivament de les dades generades per Monsanto molt criticades per científics independents, per a justificar una decissió que havia pres molts anys abans^19,20. Nombrosos científics han demanat estudis més amplis a llarg termini, que mai no s'han dut a terme.

El 1991, un investigador de l'Universitat de Vermont (UVM), on Monsanto havia invertit quasi mig milió de dòlars per a finançar les proves de la rBGH, filtrà informació sobre els seriosos problemes de salut que afectaven les vaques tractades amb rBGH, com mastitis i vedelles deformes²¹. El científic que encapçalava l'investigació ja havia fet nombroses declaracions públiques davant els legisladors de l'estat i els medis de comunicació i havia publicat un informe preliminar que assenyalava que les vaques tractades amb rBGH no patien taxes anormals de problemes de salut, en comparació amb les vaques no tractades²². L'US General Accounting Office (GAO) va investigar. Durant l'investigació, la FDA va eludir proporcionar al GAO les dades originals de les proves de Monsanto²³ i el GAO no fou capaç d'aconseguir dades crítiques de l'UVM i de Monsanto²⁴. El GAO va concloure la seva investigació, preocupat per si Monsanto havia tingut temps de manipular les dades qüestionades i per si qualsevol continuació de l'investigació no donés fruits. En un esforç per dissipar la preocupació pública, els científics de l'UVM finalment publicaren dades que demostraven l'efecte negatiu de la rBGH sobre la salut de les vaques, anys després que les decissions s'haguessin pres²⁵.

Fins i tot, els funcionaris de la pròpia FDA han criticat l'agència per la seva limitada revisió del fàrmac, però la FDA ha rebutjat aquestes preocupacions i ha acomiadat al menys un dels funcionaris que denunciaren el corrupte procés d'aprovació. El veterinari Dr. Richard Burroughs evaluà les sol·licituds de fàrmacs animals en el Centre de Ciències Veterinàries de la FDA, des de 1979 fins que fou acomiadat el 1989²⁶. El 1985, Burroughs encapçalà l'avaluació en la FDA de la rBGH i va seguir participant directament en el procés d'avaluació durant quasi cinc anys. Burroughs va redactar els protocols originals pels estudis de seguretat animal i va avaluar les dades que els investigadors de la rBGH, incloent Monsanto, entregaven a mesura que duien a terme els estudis sobre la seva seguretat.

Un article aparegut el 1991 en la revista Eating Well (Menjar Bé), esmenta una descripció oferta per Burroughs de canvis en la FDA des de mitjans dels anys 80. «Sembla haver una tendència cap a l'aprovació a qualsevol preu. Es transformà d'un entorn quasi-universitari, on existia evaluació científica independent a un ambient d'`aprova, aprova, aprova´²⁷». És en aquest ambient on la FDA realitzà la seva avaluació de la rBGH. Segons Burroughs, la FDA no estava en absolut preparada per avaluar la rBGH, el primer fàrmac animal de la BT que passà el procés d'aprovació de la FDA; la rBGH sortia de l'abast del coneixement de la majoria dels empleats de la FDA. Però abans de reconéixer la seva incompetència, la FDA «decidí tapar els estudis i les decisions inadequades», i els responsables de l'agència «suprimien i manipulaven dades per a tapar la seva pròpia ignorància i incompetència²⁸».

El propi Burroughs es va veure cara a cara amb els representants empresarials que volien que l'agència relaxés els estrictes protocols d'assaig, i veié com les empreses eliminaven les vaques malaltes de les proves la rBGH i manipulaven les dades per a que desapareixessin els problemes de salut i seguretat. Segons Burroughs, les dades en brut sense tocar, guardades rera les portes de l'agència i protegits com secrets comercials, demostrarien el contrari.

Burroughs qüestionà el poc rigor de l'agència i el seu paper canviant de guardià de la salut pública a protector dels beneficis corporatius. Criticà la FDA i el seu comportament en el cas de la rBGH davant els investigadors del Congrès, en els seus testimonis als legisladors de l'estat i davant els medis de comunicació²⁹. Dins de la FDA, rebutjà varis estudis de seguretat, patrocinats per les empreses, per insuficients i li fou impedit pels seus superiors investigar dades aportades per la indústria que demostraven possibles problemes de salut causats per la rBGH. Encara que Burroughs tenia un full de servei en la FDA que demostrava vuit anys seguits de bon comportament, començava a rebre informes del seu baix rendiment, que ell denuncià com un muntatge. Finalment, el novembre del 1989, fou acomiadat per «incompetència».

La FDA no només obvià l'evidència que la rBGH no era segura, sinó que afavorí el producte de Monsanto abans i després de l'aprovació del fàrmac. Al fer això, la FDA va assumir el doble paper de regulador i promotor dels aliments de la BT. El Dr. Michael Hansen de la Consumers Union assenyala que la FDA actuà com advocat de la rBGH al emetre notes de premsa que promocionaven la rBGH, fer declaracions públiques que lloaven el fàrmac i redactar articles promocionals sobre la rBGH en la publicació interna de l'agència, FDA Consumer³⁰.

Aquest doble paper també es manifestà d'altres formes. Per exemple, en allò que es veia com un intent de calmar la controvèrsia pública sobre la rBGH, dos investigadors de la FDA publicaren dades de la indústria i «independents» a la revista Science el 1990 per a demostrar que la rBGH era segura pels consumidors³¹. Gerald Guest, director del Centre de Medicina Veterinària de la FDA declarà a Science, «Ens agradaria exposar el nostre punt de vista, per a mostrar perquè estem còmodes amb la seva seguretat. Ens agradaria que la gent sabés que és un procés meditat, i que volem que sigui obert i creïble³²».

Evidentment, Guest estava sent molt optimista. El Professor Samuel Epstein criticà a la FDA per actuar «com publicista o advocat d'un fàrmac animal que encara no ha rebut aprovació³³». Epstein i altres criticaven a la FDA per incloure només extractes d'estudis sense publicar sobre la rBGH en l'article de Science, sense permetre una revisió independent dels estudis complets³⁴.

Les activitats de la FDA en pro de la rBGH tenen molt més sentit a la llum dels conflictes d'interesos entre la FDA i la corporació Monsanto^35,36. Michael R. Taylor, el Vicecomissari de política de la FDA, redactà les normes de la FDA per l'etiquetatge de la rBGH. Les normes, anunciades el febrer del 1994, pràcticament prohibien les empreses lleteres fer qualsevol distinció entre els productes produïts amb i sense rBGH³⁷. Per a impedir que s'estigmatitzés la llet amb rBGH en el mercat, la FDA va anunciar que les etiquetes sobre els productes sense rBGH haurien de constatar que no existeix cap diferència entre la rBGH i l'hormona natural.

El març del 1994, es descobrí que Taylor havia treballat durant set anys com advocat a Monsanto. Mentre treballava per a Monsanto, Taylor havia preparat un memoràndum per la companyia sobre si seria o no constitucional que els estats imposessin lleis d'etiquetatge en relació amb els productes làctics que contenen rBGH³⁸. En altres paraules, Taylor ajudà a Monsanto a decidir si la corporació podia o no demandar els estats i les companyies que volien informar al públic que els seus productes estaven lliures del fàrmac de Monsanto.

Taylor no era l'únic responsable de la FDA involucrat en la política sobre rBGH que havia treballat per a Monsanto. Margaret Miller, Vicedirectora de l'Oficina de Nous Fàrmacs Animals de la FDA havia estat científica investigadora a Monsanto, treballant en els estudis sobre la seguretat de la rBGH a Monsanto fins 1989. Suzanne Sechen era l'«avaluadora principal» de la rBGH a l'Oficina de Nous Fàrmacs Animals entre 1988 i 1990. Abans d'arribar a la FDA havia realitzat investigacions per a varis estudis de la rBGH finançats per Monsanto com a estudiant de postgrau a l'Universitat de Cornell. El seu professor era un dels consultors universitaris de Monsanto i un conegut promotor de la rBGH. Sorprenentment, el GAO determinà en una investigació del 1994 que l'anterior vinculació amb la corporació Monsanto d'aquests funcionaris no suposava un conflicte d'interesos. Però per la gent preocupada pels perills ambientals i per la salut de les aplicacions de l'enginyeria genètica, la «porta giratòria» entre l'indústria de la biotecnologia i les agències reguladores federals constitueix un seriós motiu de preocupació.

Referències:

¹Doyle, Jack, Altered Harvest. New York: Viking Penguin, Inc., 1985, pàgines 244-246.
²Ibid, pàgina 247.
³Ibid, pàgines 249-250.
⁴Fox, Michael, Superpigs and Wondercorn: The Brave New World of Biotechnology and Where It All May Lead. New York: Lyons & Burford Publishers, 1992, pàgina 11.
⁵«The Clinton Administration and the Biotechnology Framework», The Gene Exchange, Washington, DC: Union of Concerned Scientists, febrer 1994, pàgines 6-7, 11.
⁶Fox, pàgina 35.
⁷Ibid, pàgina 42.
⁸Ibid, pàgina 37.
⁹Op. cit. 4.
¹⁰Consumer Alert: FDA Approval of Flavr Savr Tomato Paves the Road for Genetically Engineered Foods, Council for Responsible Genetics, Cambridge, Massachusetts.
¹¹Op. cit. 5.
¹²Dawkins, Kristin, Gene Wars: The Politics of Biotechnology, New York: Seven Stories Press, 1997, pàgina 33.
¹³Ibid.
¹⁴«FDA Implements Informal Food Safety Reviews: Allows food uses of seven genetically engineered crops». The Gene Exchange, Washington DC: Union of Concerned Scientists, desembre 1994, pàgina 3.
¹⁵Burnstein, Rachel. «Paid Protection», Mother Jones, gener-febrer 1997, pàgina 42.
¹⁶Hansen, Michael K., Biotechnology & Milk: Benefit or Threat?. Mount Vernon, New York: Consumers Union of the United States, 1990, pàgina 22.
¹⁷Epstein, Samuel S., «Unlabelled Milk from Cows Treated with Biosynthetic Growth Hormones: A Case of Regulatory Abdication». International Journal of Health Services, volum 26, número 1, 1996, pàgines 173-185.
¹⁸Montague, Peter. «Milk Safety». Rachel's Environment & Health Weekly, #454. Annapolis, Maryland: Environmental Research Foundation, 10 d'agost del 1995.
¹⁹Epstein, op. cit. 17.
²⁰Bleifuss, Joel, «Mucking with Milk». in These Times, 10 de gener del 1994, pàgines 12-13.
²¹Christiansen, Andrew, Recombinant Bovine Growth Hormone: Alarming Tests, Unfounded Approval, Montpelier, Vermont: Rural Vermont, juliol 1995, pàgina 8.
²²Ibid, pàgines 7, 12.
²³Ibid, pàgina 14.
²⁴Ibid, pàgina 16.
²⁵Ibid, pàgines 19-21.
²⁶Canine, Craig, «Hear No Evil», Eating Well, juliol-agost 1991, pàgines 41-47.
²⁷Ibid, pàgina 41.
²⁸Ibid, pàgina 43.
²⁹Hansen, op. cit. 16, pàgines 19-20.
³⁰Hansen, op. cit 16, pàgina 23.
³¹Juskevich, Judith C. y C. Creg Guyer, «Bovine Growth Hormone: Human Food Safety Evaluation», Science, volum 249, 24 d'agost del 1990, pàgines 875-884.
³²«FDA Publishers Bovine Growth Hormone Data», Science, volum 249, 24 d'agost del 1990, pàgina 852.
³³Ibid.
³⁴Epstein, op. cit. 17, pàgines 173-185.
³⁵Christiansen, op. cit. 21, pàgina 23.
³⁶Ridgeway, Jim, «Robocow: How Tomorrow's Farming Is Poisoning Today's Milk», The Village Voice, 14 de març del 1995.
³⁷Schneider, Keith, «F.D.A. Warns the Diary Industry Not to Label Milk Hormone-Free», The New York Times, 8 de febrer del 1994.
³⁸Ridgeway, op. cit. 36.

El director de l'organisme governamental encarregat de la protecció del medi ambient britànic conrea plantes modificades genèticament en les seves terres. En juny del 1998, el diari The Observer, revelà que Lord de Ramsey, al front de la Agència de Medi Ambient, podria embutxacar-se més d'1 milió de lliures per la collita a la seva enorme finca de Cambridge. Es tracta d'un més entre els propietaris de terres que cobren per que la multinacional Monsanto experimenti conreus transgènics en els seus terrenys. Els esmentats conreus han estat criticats per ecologistes, el príncep de Gal·les i la Reial Societat de Protecció de les Aus, que temen que puguin tenir un efecte catastròfic sobre el medi natural i la cadena alimentària. La setmana passada l'organisme oficial English Nature, sol·licità una moratòria de 3 anys pels conreus transgènics, per a que es culminin els estudis científics sobre els seus efectes ecològics.

De Ramsey s'ha negat a explicar perquè ha autoritzat els assaigs de Monsanto en les seves terres. Conservador i amic de John Major, rep un sou anual de més de 50.000 lliures a l'any pel seu càrrec de dos dies i mig setmanals en l'Agència de Medi Ambient, l'institució creada fa dos anys per a: «aconseguir un medi ambient millor per la present i futures generacions». Un dels objectius proclamats del qual és: «fomentar la conservació dels recursos naturals, animals i plantes».

El diputat lliberal-demòcrata Norman Baker digué que la relació de Ramsey amb Monsanto és incompatible amb la seva funció a l'Agència de Medi Ambient. «És un escàndol» afirmà. «La seva funció és protegir el medi ambient i està potencialment contribuint a destruir-lo. Com pot conciliar les seves obligacions amb el fet que està realitzant perillosos experiments en les seves terres?».

La família de John Fellowes, quart Baró de Ramsey, conrea 6.500 acres en la seva propietat d'Abbotts Ripton, prop de Huntingdon. L'administrador de la finca ha autoritzat Monsanto l'utilització d'una petita zona per a assajar una remolatxa sucrera modificada genèticament per a tolerar el potent herbicida Roundup. La finca rebrà una compensació econòmica com a pagament per la pèrdua de collites.

«L'herbicida Roundup és un producte de Monsanto extremadament tòxic per a les plantes» declarà Sue Mayer, directora de GeneWatch. «El seu ús implica l'eliminació de totes les plantes, fet que tindrà un efecte nefast sobre el medi natural. Això s'enfronta frontalment amb la proclamada política de reducció de l'ús d'herbicides i confirma els nostres temors que en el govern i les seves rodalies hi ha una corrent favorable a l'enginyeria genètica, que és contrària al sentir majoritari de l'opinió pública».

El portaveu de Friends of the Earth, Adrian Bebb, declarà: «Si ell [Ramsey] planta conreus transgènics en les seves terres, existeix un obvi i preocupant conflicte d'interesos. La seva agència hauria d'estar oposant-se fermament a això».

«El responsable de Medi Ambient assaja conreus transgènics en les seves terres». The Observer, 19 de juliol del 1998, per Jonathan Calvert i Lucy Johnson.

Als americans els hi agrada creure que els aliments que mengen, els fàrmacs que prenen, l'aire que respiren i l'aigua que beuen són saludables i segurs perque institucions com l'EPA (Agència de Protecció del Medi Ambient) o la FDA (l'Administració sobre Aliments i Fàrmacs) es mantenen atentes i disposades a impedir qualsevol risc. Malgrat això, els esmentats ents burocràticos estan infiltrats per passats o futurs empleats de les empreses els productes de les quals han de controlar. En el cas de l'aprovació per la FDA de l'hormona recombinant del creixement boví (rBGH), la «porta giratòria» quasi saltà de les seves frontisses. Ferrara esmenta, entre altres, Michael Taylor, directiu de la FDA, Margaret Miller, cap de la Secció de la FDA per a Nous Fàrmacs en Sanitat Animal, i Suzzane Sechen, supervisora principal per la FDA de l'experimentació científica sobre la rBGH, com a destacats funcionaris de la FDA amb antics llaços amb la multinacional Monsanto. Però estava també John Gibbon, cap de l'Oficina d'Assessorament Tecnològic del Congrés dels Estats Units, que al mateix temps fou conseller de Monsanto durant més d'una dècada.

La porta gira també en l'altra direcció. Marcia Hale, anteriorment assessora del president Clinton per a relacions intergovernamentals, té una nova feina com a coordinadora de les relacions públiques i l'estratègia corporativa de Monsanto en el Regne Unit¹. I Mickey Kantor, anterior Secretari de Comerç dels EE.UU., recentment acceptà un lloc directiu a Monsanto². Potser més important encara que la porta giratòria entre companyies biotecnològiques i les agències encarregades de regular-les, sigui el suport que l'enginyeria genètica ha rebut de l'Administració. La aventura biotecnològica hauria resultat impossible sense quantioses subvencions directes i indirectes, així com sense una Oficina de Patents disposada a assegurar que les noves formes de vida fossin patentables i, per tant, rendibles. I com el grup de treball sobre competitivitat de la biotecnologia del Consell Presidencial, encarregat de situar la biotecnologia dels EE.UU. en el mercat mundial, està per sobre de les agències reguladores en l'organigrama de l'Administració, queda clar que el govern Nordamericà està bastant més interessat en impulsar la biotecnologia que en regular-la³.

I si un govern amic de les multinacionals amb les seves portes giratòries no t'imposa un segell d'aprovació al teu producte, el suborn aconseguirà l'objectiu. D'acord amb un documental emès per l'emissora de televisió Canadenca CBC, Monsanto tractà de subornar a Health Canada (la versió canadenca de la FDA), oferint el pagament de 2 milions de dòlars a canvi de rebre l'autorització de comercialitzar la rBGH al Canadà sense haver de remetre informes de nous estudis o assaigs experimentals⁴.

Steven Gorelick.

Referències:

¹Kamen, Al, «Clinton Assistant Going Private», Washington Post, Apr. 21, 1997, pàgina A15.
²Burrows, Beth, «Government Workers Go Biotech», The Edmonds Institute, 20319-92nd Avenue West, Edmonds, Washington, USA 98020.
³Batz, Jeanette, «Milk Money».
⁴«The rGBH Scandals», Pure Food Campaign, 860 Highway 61, Little Marais, MN 55614, USA.

Des del passat juny, Monsanto ha gastat 15 milions de francs en una gran campanya publicitària per a «explicar» les aventatges dels aliments transgènics. Pàgines senceres d'anuncis han aparegut en pràcticament tots els diaris i revistes franceses.

I sembla que ha donat els seus fruits. Així, malgrat que nombroses enquestes indiquen que l'opinió pública s'oposa obertament als aliments transgènics, el passat 30 de juliol el govern francès ha autoritzat Monsanto a produir a l'Estat francès el seu blat modificat genèticament. La decisió fou presa pel Primer Ministre Lionel Jospin i per Dominique Voynet, la ministra de medi ambient i líder del Partit Verd(!). L'esmentada decisió suposa una burla a la crida explícita a declarar una moratòria de dos anys en el conreu comercial de plantes modificades genèticament, realitzat per una comissió parlamentària i per la «conferència de ciutadans», que fou convocada pel Govern per a debatre sobre la biotecnologia.

La jugada es produí després d'una petició personal del vicepresident dels EE.UU., Al Gore -el mateix que (aparentement) va escriure La Terra en Joc- a Jospin, qui, segons explicà a continuació: «comprengué l'importància d'aquest assumpte pels pagesos americans».

Bruno Erhard-Steiner. Eurodiputat. Secretari General del Grup Parlamentari de l'Europa de les Nacions.

Després de conèixer-se que alguns dels integrants del grup d'assessors del govern en matèria d'alliberament d'organismes modificats genèticament al medi ambient tenen vincles econòmics amb l'indústria biotecnològica, s'ha instat al govern per a que els cessi.

Denunciant una «predisposició sospitosa» de l'Advisory Committee on Releases into the Environment (ACRE) a favor de la nova tecnologia, Friends of the Earth afirmà que 8 dels seus 13 membres tenien vincles amb l'indústria i 6 estaven a sou de entitats autoritzades per la comissió a conrear plantes modificades genèticament.

«És com posar llops a cuidar els bèns», digué Adrian Bebb, de Friends of the Earth. Bebb denuncià que els membres d'ACRE tenien interessos directes en prop del 40% dels assaigs de camps que han autoritzat, i que l'esmentat grup d'experts no ha rebutjat cap petició d'alliberament d'organismes modificats genèticament (OMGs) des de que es constituí el 1992.

«Si el govern vol recuperar la confiança de l'opinió pública en els seus acords amb la indústria biotecnològica, hauria de comptar amb persones que suscitin major credibilitat», afirmà Bebb.

Els integrants d'ACRE procedeixen majoritàriament de l'àmbit acadèmic i els instituts d'investigació biotecnològica. Son anomenats pel Secretari de Medi Ambient, prèvia consulta al Ministeri d'Agricultura i al Departament de Sanitat. Cap d'ells ha estat anomenat per l'actual administració laborista.

Ahir, un portaveu del Ministeri de Medi Ambient replicà les denúncies: «No hi ha cap secret. Els interessos de tots els components de la comissió són públicament coneguts. Els experts vinculats a una companyia concreta no intervenen en el procés de presa de decisions quan l'esmentada companyia està involucrada. Suggerir que hi ha irregularitats és fals».

La comissió d'experts inclou alguns dels científics i acadèmics més rellevants en el camp de la biotecnologia. Un d'ells, Nigel Poole -que treballa per a la empresa Zeneca, que ha aconseguit l'aprovació per la Comissió de 6 sol·licituds d'alliberament d'OMGs- digué que abandonà la sala quan s'abordaren les sol·licituds de la seva companyia.

Julie Hill, que treballa per a la Green Alliance i és considerada com el «símbol verd» d'ACRE, digué ahir: «La majoria dels membres de la comissió arriben amb una visió favorable d'aquesta tecnologia. Seria possible tenir una perspectiva diferent dels riscs dels OMGs si ACRE contés amb més persones crítiques amb aquesta tecnologia».

La petició de cessament del grup d'experts tingué lloc 24 hores després que English Nature, l'organisme assessor del govern en temes de vida silvestre, sol·licità una moratòria de tres anys pel conreu comercial d'OMGs degut als seus potencials riscs per a la naturalesa.

Aquest article, escrit per John Vidal, fou publicat a The Guardian el 9 de juliol del 1998.

El desembre del 1997, el Departament d'Agricultura dels EE.UU. (USDA) edità un document de 600 pàgines que pretenia establir nous criteris d'àmbit nacional sobre els aliments biològics. Sota la pressió de les grans multinacionals del sector biotecnològic i agroquímic, incloent Monsanto, els criteris proposats haurien permès l'ús de l'enginyeria genètica, irradiació d'aliments i l'ús de fangs tòxics reciclats en l'agricultura biològica, així com un ús més laxe de productes químics sintètics en conreus i aliments biològics processats. També es permetrien pràctiques de ramaderia intensiva, amb el conseguent ús d'antibiòtics i condicions cruels d'estabulació.

Amb un rigor que només es pot qualificar de feixisme alimentari, l'USDA també pretenia il·legalitzar la creació d'estàndars d'agricultura biològica més elevats que els seus.

Clarament, el projecte pretenia convertir en paper mullat el terme «agricultura biològica», no només en els Estats Units, sino en tot el món. D'haver-se aprovat l'esmentat projecte de llei, el mercat de l'agricultura biològica dels EE.UU., que mou 4.200 milions de dòlars, hauria caigut en les urpes de les grans corporacions del sector agroquímic i biotecnològic, deixant a la cuneta milers de petits pagesos. Des de 1990 el mercat de l'agricultura biològica ha crescut un 20% anual -un revelador veredicte dels consumidors sobre la indústria del menjar «barat» (que provoca en l'actualitat més de 80 milions de casos d'intoxicacions alimentàries a l'any)-.

L'USDA es trobà una contestació social sense precedents. Rebé 220.000 alegacions -el 99 per cent de les quals en contra de l'iniciativa-. En un moviment tàctic important, 27 dels 40 organismes reguladors de l'agricultura biològica del pais (tant oficials com no governamentals) acordaren adoptar unitàriament uns estàndars elevats, d'acord a les espectatives dels consumidors d'aquests productes.

Encara que fonts informades a Washington pensen que l'USDA tractarà de tirar endavant una versió endolcida de la seva proposta original, l'indignació social provocada ha deixat poc marge per a martingales. S'ha creat una nova organització de consumidors nacional -l'Associació de Consumidors d'Agricultura Biològica- que canalitza el brot de movilització social que la proposta de l'USDA ha desfermat. D'aquesta forma, irònicament, la proposta de llei ha suposat una oportunitat única per a promoure canvis en el sector de l'alimentació. Mai les diferents opcions no havien estat tan ben delimitades...

Adaptat d'un article de Ronnie Cummins i Ben Lilliston, The Ecologist, volum 28, número 4 (juliol 1998).