Revisió i notes: Alfredo Embid Fonfría.

Hi ha epidèmia a Àfrica?.

Els principals investigadors han comentat repetidament que els test d'anticossos al VIH poden no ser específics en les poblacions africanes, això és, el problema dels falsos positius està tan extès que la majoria ó inclús tots els resultats positius són falsos¹.

El 1985, Hunsman i col. exposaren: «Els sèrums africans comporten una alta prevalència de reaccions de falsos positius a l'ELISA (pel VIH²)».

Labius Mutanda, un científic ugandès, comentà que «les proves d'ELISA i de Western Blot poden no ser capaces de coincidir amb infeccions per VIH en molts individus africans³».

Mutanda em digué que havia observat mostres de sang africana que eren positives quant es testaven amb un determinat equip, mentre que les mateixes mostres testaven negatives amb l'equip d'una altra companyia. Percebé això tant amb l'ELISA com amb el Western Blot.

Inclús Gallo reconeix que les poblacions africanes no es comparen amb les que ell ha estudiat. El test ELISA hauria de ser complementat amb un test confirmatori.

Un estudi recent de Max Essex, un conegut investigador de la SIDA, informava d'alts nivells de falsos positius en persones amb lepra, així com en els seus contactes.

Es proposava que les reaccions creuades tenien lloc no només amb el Micobacterium leprae (el microbi associat a la lepra), sino també amb altres especies de micobactèries, i que l'«ELISA i el Western Blot poden no ser suficients pel diagnòstic del VIH en les àrees endèmiques de SIDA d'Àfrica Central, on la presència de malalties micobacterianes és bastant alta⁴».

Les implicacions són obvies.

La tuberculosi (causada per micobacterium tuberculosis) és una malaltia prevalent indicadora de SIDA en tot el món, especialment entre els usuaris de drogues intravenoses.

En moltes àrees del món, especialment en aquelles amb un «nou creixement ràpid de l'epidèmia de SIDA», la tuberculosi és una malaltia endèmica comú. La meitat dels casos mundials informats de tuberculosi (en posició a les estimacions) tenen lloc al Sudest Asiàtic. Està particularment extesa a Àfrica, on s'estima que mata a més d'un milió de persones a l'any.

Un altre membre del génere Micobacterium és el M. avium, involucrat en el Complexe del Micobacterium Albium (MAC), que és la principal infecció bacteriana sistèmica comú en els pacients americans de SIDA.

Una altra malaltia que ha estat implicada en els falsos positius als tests d'anticossos al VIH és la malària, que pugui ajudar a explicar el perquè el VIH sembla ser transmès predominantment via d'intercanvi heterosexual a Àfrica i Asia però no en els EE.UU. ni a Europa (on el SIDA continúa afectant majoritariament a barons⁵). Els mosquits no practiquen discriminació sexual i els anticossos anti-malària són comuns en igual mesura en homes i dones en els països amb malària endèmica.

D'igual forma, la tuberculosi afecta per igual a ambdós sexes.

Hi ha epidèmia a Àsia?.

Tradicionalment, la SIDA i el VIH han estat bastant poc freqüents a Àsia.

Malgrat això, ara escoltem, principalment mitjançant l'OMS, les alarmants notícies que el VIH s'està extenent fora de control en aquesta regió.

D'acord amb Los Angeles Times, «l'epidèmia global de SIDA s'està extenent ara per Àsia més ràpid que en cap altra part del món⁶», possiblement eclipsant inclús la al·legada monumental «extensió heterosexual» del VIH a l'Àfrica.

Malgrat això, quant mirem el mapa de l'OMS sobre les zones de prevalència mundials de malària i la franja de SIDA coincideixen quasi exactament. Els països esmentats en l'article del Times (Tailàndia, Índia i Vietnam), així com l'Àfrica Sub-sahariana, constitueixen essencialment les franjes de malària. D'igual forma, hi ha fortes correlacions entre les franjes de SIDA i les regions on la tuberculosi és endèmica.

El 1991, més de tres milions de casos de malària s'informaren en el Sudest Asiàtic i més de 20 milions a l'Àfrica⁷.

L'OMS estima que 300-500 milions de casos clínics apareixen cada any, acumulant els països de l'Àfrica tropical més del 90% d'ells. El Sudest Asiàtic informà de 373.000 (encara que les estimacions de l'OMS són molt majors per a Àfrica). Prop de la meitat dels pacients de SIDA en Àfrica tenen tuberculosi⁸.

A més a més, hi ha que considerar els programes d'immunització contra l'hepatitis B que s'han dut a terme en els països asiàtics en els darrers anys, a Tailàndia en particular, amb més de dos milions de persones que han estat vacunades.

Això, juntament amb els nivells endèmics d'hepatitis B fora dels grups de risc, crea un alt potencial de falsos positius en la població general dels països d'Àsia, que no estàn presents en els EE.UU. ni a Europa.

Aquí, en Occident, molt poca gent fora dels grups de risc han estat exposats a l'hepatitis B, ni s'ha sentit la necessitat que fossin vacunats contra ella.

En vista de tot això, És possible que l'«extensió heterosexual del VIH» en aquestes àrees estigui relacionada principalment amb l'extensió dels programes de testeig d'anticossos al VIH?

Font:

Fragment de l'article de Christine Johnson: Is anyone really positive? Revista Continuum, Volum 3, Issue 1, Abril/maig 1995, pp. 12-14.

Contacte:

Christine Johnson, P.O. Box 2424, Venice, Ca90294-2424 USA, Tel: 310-392-2177, Fax: 310-450-6165.

¹Veure treballs en el número 35 sobre l'ineficàcia del Test Elisa, i en el número 36 sobre les reaccions creuades amb el Western Blott.
²Hunsman et al., Lancet, October 26, 1985.
³Mutanda, The Blue Sheet, October 23, 1991.
⁴Essex, J. Infectious Diseases, February 1994.
⁵En proporcions (90-85% de barons afectats) inexplicables per a qualsevol malaltia infecciosa i en especial per les de transmissió sexual. Totes elles s'equilibren entre els sexes. Veure articles del Dr. Peter Duesberg en els números 33-34, 39.
⁶Los Angeles Times, July 1, 1994.
⁷La malària, paludisme i la tuberculosi donen reaccions creuades en el test de la SIDA Western Blott, presentat hipòcritament com «100% fiable» per la medicina ortodoxa. Veure número 36.
⁸Science, 1993. 260:1266.

Article publicat en el número 40 de la revista «Medicina Holística». Edita: Associació de Medicines Complementàries (A.M.C.).