Dossier informatiu sobre la SIDA.
Resum fet amb la col·laboració d'Alfredo Embid Fonfria,
coordinador de l'Associació de Medicines Complementàries.
La cosa més important en ciència és no deixar mai de qüestionar.
La vocació científica autèntica es caracteritza per la recerca del coneixement sense condicionaments ni dogmatismes previs. Galileu observà els cossos celestes i demostrà que la Terra girava al voltant del Sol. Malgrat tot, fou acusat d'heretgia i hagué de retractar-se de la seva tesi. Però, tot i així, la seva tesi triomfà anys després...
A més, la ciència és una vocació que, per anar bé, és difícil sotmetre als avatars del mercat, i cal impulsar-la socialment. Normalment, per assolir un avenç científic cal invertir en vàries línies d'investigació, de les quals potser només una aconsegueix un resultat positiu. Així, tenim l'exemple del científic Alexander Flemming, que descobrí l'efecte antibiòtic de la penicilina per un descuit casual...
Si és difícil una ciència humanament positiva sotmesa al mercat, més difícil és encara amb la pressió de certs interessos mercantils, quan s'acomoden a les patents dels vells invents. Aquesta és la causa que encara no s'apliquin les energies renovables als vehicles de transport urbà i rural, i continuem depenent dels motors de gas i petroli, que tantes guerres generen.
En un mercat on impera la corrupció i la irresponsabilitat, la ciència al servei d'una humanitat més lliure esdevé molt més difícil encara. Hi ha poders que promouen molt la investigació per l'alienació massiva i pel control de la població (nous sistemes d'alienació lúdica i televisions més modernes), però gens aquelles eines que facilitarien a les persones ser més lliures.
En aquest relat d'esdeveniments que ve a continuació, participarem en l'aventura d'uns científics crítics que volen posar en la pràctica la seva vocació dins l'àmbit de la investigació mèdica i biològica.
No només intenten replantejar una teoria científica, imposada arbitràriament, sinó que també intenten defensar l'equanimitat, la responsabilitat i el rigor que ha d'acompanyar la seva professió.
Veurem també com, mitjançant la seva labor pràctica, aquests científics ensopeguen amb la dura realitat de certs poders irresponsables, i com aquests poders pressionen en tots els àmbits (polític, econòmic, informatiu) per sotmetre la humanitat a la desinformació i al terror que constitueix la por a la SIDA.
L'antiga Burroughs-Wellcome fou creada el 1880 per dos farmacèutics: Henry Wellcome i Silas Burroughs.
Cap a l'any 1936, es va crear la Wellcome Trust. La Wellcome i la Rockefeller començaren a associar-se.
Durant els anys 30, els assumptes legals de la Wellcome Trust van ser portats per la firma Sullivan i Cromwell, una de les més influents de Nova York i un dels pilars de la Rockefeller, com mostra el fet que els seus dos advocats, John Foster Dulles i Allen Dulles, acabarien com Secretari d'Estat en la guerra freda i director de la CIA, respectivament.
Des dels anys 50, es solapen els seus quadres tècnics. Més endavant, el trust Wellcome participa en el complex universitari londinenc fundat per Rockefeller. La seva influència s'extén a dins de l'educació sanitària anglesa.
Durant els anys 70, David Rockefeller crea la Comissió Trilateral, formada per industrials, acadèmics i polítics experts en política internacional.
El nucli de la Trilateral està compost per directius d'un grup d'empreses multinacionals amb la intenció de mantenir la preeminència del poder econòmic (plutocràcia) en tot el món. Entre aquestes multinacionals ocupa un lloc destacat la Wellcome Trust Corporation.
Fins 1986, Wellcome Trust controlava el 100% de la Wellcome Inc., productora de medicaments. Va vendre el 25% de les seves accions i passà a dir-se Wellcome Foundation.
A partir d'aquest moment, es produeix un canvi d'orientació en les institucions de la Wellcome, passant d'un esperit més ètic i acadèmic, a posicions més durament mercantilistes.
Després de fracassar de ple com a tractament contra el càncer, la Wellcome obtingué l'autorització perquè l'AZT, rebatejat com a Retrovir, fos posat en el mercat per tractar els malalts afectats de la SIDA.
El 24 de juny de 1988, Duncan Campbell, en un article anomenat «The amazing Aids scam», dins la publicació «New Stateman and Society», afirmà que molts resultats clínics s'amaguen amb resultats comercials. També afirmà que el cost de l'AZT es multiplicà per cinc o per deu. El cost mensual en AZT d'un malalt de SIDA actualment és d'unes 100.000 pessetes.
El juliol de 1992, Wellcome Trust reduí la seva participació sobre la Wellcome Foundation al 40%, obtenint uns guanys de 2,3 bilions de lliures esterlines.
Finalment, el 7 de març de 1995, la Wellcome Trust decidí vendre el seu 40% de la Wellcome Foundation a la farmacèutica britànica Glaxo per l'equivalent a 1,9 bilions de pessetes en lliures esterlines. Al president de la Wellcome Foundation, John Robb, li semblà «obviament lamentable» i «particularment fustrant» l'actitud de la Wellcome Trust de desfer-se ràpidament de la seva empresa i evitar així una lucrativa escalada a l'alça d'ofertes de compra.
Funcionaris a la cacera de virus: el NIH, els CDC i el EIS.
En els Estats Units, la investigació científica oficial està controlada per l'Institut Nacional de la Salut, el NIH, i el Servei de Salut Pública, mitjançant els Centres de Control de la Malaltia, o CDC. Totes dues institucions són regides per viròlegs.
El NIH es va fundar el 1887 sota la forma de Laboratori Mèdic, i orgànicament depèn de la Marina dels Estats Units. Durant els anys 30 es crea la primera divisió especialitzada del NIH: l'Institut Nacional del Càncer.
L'any 1955, James Shannon assumí la direcció dels NIH. Des de 1956, el pressupost dels NIH s'incrementà considerablement dins la seva lluita contra la poliomielitis, formant-se llavors els viròlegs contra la polio.
Cap a l'any 1960, els viròlegs contra la polio també assumiren la lluita contra el càncer, formant-se gent com Howard Temin i Robert Gallo.
Des de l'any 1962, els NIH iniciaren la recerca de l'origen víric del càncer, amb pressupostos enormes i sense resultats pràctics.
Adequant la realitat de la malaltia als interessos de la seva línia d'investigació, inventaren la noció dels virus lents. Uns virus que, en teoria, maten a la persona temps després d'haver desaparegut del cos. Amb aquesta línia d'investigació, Carlton Guidachek rebé el Premi Nobel l'any 1976.
Un cop acceptada aquesta línia d'investigació, els NIH van poder investigar sobre qualsevol malaltia, adaptant-la sempre a la hipòtesi vírica. Actualment, els NIH estan gastant uns deu mil milions de dòlars a l'any.
L'altre pilar de l'aministració sanitària dels Estats Units son els Centres de Control de la Malaltia, o CDC. Al principi, no tenien investigadors, sinó activistes públics pagats per deturar les malalties contagioses.
Aquests CDC començaren els anys 40, controlant la malària durant la Segona Guerra Mundial, com a Centre de Malalties Transmissibles.
Els CDC van encetar tres programes destinats a fer creure la població de l'origen infecciós i contagiós de les malalties.
En un d'aquests programes, es va crear, cap a l'any 1950, el Servei d'Intel·ligència per a Epidèmies, o EIS, destinat a reclutar els recent graduats en medicina i biologia.
Participaren activament en l'anomenada grip asiàtica de 1957. Els anys 60, fent creure a la gent en l'origen infecciós de la leucèmia. L'any 1976, en l'epidèmia de grip porcina i en la malaltia del legionari, sempre segons l'hipòtesi vírica.
Actualment, l'EIS ha esdevingut una organització estatal completament secreta. La xarxa de l'EIS estigué fortament implicada en la identificació dels primers cinc casos de SIDA, impulsant sempre la malaltia cap a la hipòtesi vírica.
Hi ha un altre programa del CDC, anomenat «programa d'associacions». Consistent en subvencionar associacions per a «educar» a la població en la línia vírica, entre elles associacions sanitàries i d'hemofílics. Després de 1984, també subvencionà a grups d'activistes pels drets dels homosexuals i contra la SIDA.
SIDA, un debat científic censurat.
L'any 1981 Ronald Wilson Reagan guanya les eleccions presidencials als Estats Units. Dins del «lobby» que finançà la seva campanya electoral hi havia la Wellcome Trust Corporation.
El mateix any, Michael Gottlieb identificà l'existència de cinc persones malaltes, -sense connexió entre elles-, caracteritzades per un sistema immunitari afeblit. A aquesta malaltia se l'anomenà amb el nom genèric de SIDA, Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida.
El 23 d'abril de l'any 1984, amb la presentació de la llavors Secretària d'Estat de Sanitat i Seguretat Social dels Estats Units, Margaret Heckler, el Dr. Robert Gallo va anunciar en roda de premsa que havia descobert el retrovirus productor de la SIDA, que anomenà HTLV-III.
El mateix dia, es registrava una patent americana d'un equip del test del HTLV-III desenvolupat pel mateix Gallo.
Aquesta declaració fou feta sense l'habitual examen i debat que hauria d'haver proporcionat aquest anunci públic. Malgrat tot, fou rebuda com un fet per la comunitat científica mundial.
Sense estudis addicionals, es va posar en marxa un ampli programa d'investigació, sempre dins la línia de la hipòtesi del HTLV-III.
Margaret
Heckler i Robert Gallo.
El robatori del diamant fals.
A continuació de l'anunci del Dr. Gallo, el govern de l'Estat francès va demandar el govern dels Estats Units, reclamant el dret de la patent i el mèrit del descobriment del retrovirus, el qual es rebatejà com VIH («Virus de la Immunodeficiència Humana»).
Ràpidament, el President dels Estats Units, Ronald Reagan i el primer ministre francès Jacques Chirac van arribar a un acord: els dos estats compartirien els beneficis del test de l'anomenat VIH, i Gallo i Montagnier serien considerats «codescobridors» del retrovirus.
Més tard es van publicar les fotografies del retrovirus. Resultava que eren idèntiques a les de les mostres d'un virus, anomenat LAV, que un temps abans li va passar el Dr. Luc Montagnier, cap de l'equip d'investigació de l'Institut Pasteur.
Abans també, en una segona ocasió, l'octubre del 1993, el Dr. Montagnier li va passar un altre conjunt de mostres, amb un contracte on constava que el laboratori americà no podia utilitzar-les amb finalitats lucratives.
Segons el Dr. Sonnabend, creador de l'«AIDS Medical Foundation», la coincidència de les fotografies no era possible si no havien estat preses de mostres del mateix pacient.
A principis de 1989 el repòrter d'investigació John Crewdsen va informar en el «Chicago Tribune» com suposadament Gallo va prendre el virus tramès pel Dr. Montagnier al seu laboratori, explicant així com tots dos van descobrir el mateix virus.
L'1 de març del mateix any, el New York Tribune va informar d'una investigació interna de l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units.
En aquesta investigació s'arribava a la conclusió que un article de Gallo publicat l'any 1984 a la revista Science, on argumentava que, segons ell, l'anomenat VIH causava la SIDA, contenia contradiccions fruit de «tergiversacions o falsificacions».
El govern de l'Estat francès va reclamar el reconeixement absolut del descobriment de l'anomenat VIH, la demanda als Estats Units fou d'un valor aproximat de 20 milions de dòlars. Aquests diners són els rebuts pels guanys dels equips de prova de l'anomenat VIH. També va reclamar uns quants milions de dòlars rebuts directament pel Dr. Gallo.
Per últim, el govern dels Estats Units va reconéixer el robatori del virus. L'Institut Pasteur incrementa, doncs, en un 10% els drets de patent del test de l'anomenat VIH.
Un científic dissident: Peter Duesberg.
El 1987, Peter Duesberg, biòleg molecular, membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències (dels Estats Units) i ja llavors un dels principals especialistes en retrovirus del món, va començar a escriure articles de l'anomenat VIH en la revista «Cancer Research».
En aquest article, Duesberg es va fer unes quantes preguntes: Com és que l'anomenat VIH podia matar bilions de cèl·lules si només era capaç de matar-ne unes quantes? Com és que hi ha malalts de la SIDA sense cap rastre d'aquest VIH? I quan aquest VIH era injectat a animals, per què aquests no desenvolupaven la SIDA?
Després de nou mesos escrivint a la revista «Cancer Research» i de llegir tots els articles haguts anteriorment, va arribar a la conclusió que, lluny d'ésser mortal, aquest retrovirus era innocu.
Malgrat afirmar això, Duesberg va insistir prudentment en què no s'havien de perdre les pràctiques de sexe segur.
El
biòleg Peter Duesberg.
Primer fou el silenci dels seus col·legues. Després, la supressió dels seus fons d'investigació: Durant l'octubre de 1990 se li anuncià que la subvenció anual de 350.000 dòlars que rebia del govern dels Estats Units se li retallava a la fi del 1992.
En el comitè de revisió que li negà la subvenció hi estaven la Dra. Flossie Wong Staal (amant de Gallo durant molt de temps i mare d'un dels seus dos fills) i el Dr. Dani Bolognesi, posseïdor d'una altra patent a llarg termini dels anticossos de l'anomenat VIH.
Duesberg va apel·lar infructuosament, malgrat el suport inicial d'alguns membres del govern i d'alguns congressistes, com Ron Dellums i William Dannemeyer.
És clar que, fins aleshores, el debat sobre l'origen de la SIDA estava completament tapat. Científics «prestigiosos», d'elevats sous i càrrecs, afirmaven contínuament pels mitjans de comunicació que l'anomenat VIH era l'única causa de la SIDA.
VIH-SIDA: Una hipòtesi impossible.
Segons la hipòtesi on s'afirma que l'anomenat VIH causa la SIDA, quan una persona té el VIH, aquest infecta i mata els leucocits (glòbuls blancs) amb suficient insistència com perquè la persona infectada acabi sent víctima de les anomenades «malalties oportunistes».
Davant l'experiència de persones amb anticossos del VIH que durant anys no desenvolupen cap dels símptomes de la SIDA, alguns viròlegs fan complicats esforços de reinterpretació per adequar la realitat a llurs teories.
Esquema
bàsic del retrovirus anomenat VIH.
Responen que el virus està amagat, que realitza mutacions, que procedeix d'una forma misteriosa.
És clar que aquestes mateixes persones no qüestionen mai la hipòtesi vírica: són els nombrosos viròlegs del NIH, de l'EIS, els principals beneficiaris de les patents dels tests, dels viatges organitzats, de les subvencions públiques i privades...
Segons Duesberg, el virus infecta i mata al voltant d'una cèl·lula entre 10.000, i el cos humà reposa les cèl·lules a un ritme molt més ràpid.
Per tant, la causa o les causes de la SIDA s'han de trobar en altres motius. I el mal anomenat VIH és un més dels milers de retrovirus que, de vegades, es poden trobar en un malalt de SIDA.
Malauradament, i fins ara, no s'ha realitzat cap estudi sistemàtic per a esbrinar quins factors, a més a més de l'anomenat VIH, produeix la SIDA.
Hi ha nombrosos testimonis de metges amb experiència amb malalts de SIDA, i testimonis de persones representants de grups de suport que recolzen aquests malalts.
Aquests testimonis afirmen que les persones que emmalalteixen de SIDA, com hemofílics i receptors de transfusions, reforcen la teoria que hi ha nombrosos factors que provoquen disminució de les defenses, tinguin o no l'anomenat VIH.
Moltes persones amb SIDA han patit anteriorment malalties de transmissió sexual, unit a l'abús d'antibiòtics o també a drogues i fàrmacs immunosupressors.
El terror que ve del Tercer Món.
Durant l'any 1989, Phillipe i Evelyne Kryen, responsables d'una organització mèdica d'ajut amb 230 empleats a Kagera, Tanzània, informaren, per primer cop, de la SIDA a l'Àfrica.
Van difondre un informe, amb il·lustracions, dibuixant un possible futur d'allò més negre en el continent africà, degut a la possible plaga de la SIDA.
Aquest informe fou molt difós i amplificat en la premsa dels Estats Units.
Per exemple, el març del 1992, el Washington Post va escriure que el continent africà estava suportant «un desastre de salut pública d'enormes magnituds», i que Kagera era: «una de les àrees més durament afectades del món».
El diari posà en boca de Philippe Kryen que: «era millor que haguéssim tingut un terratrèmol» que la plaga de SIDA, perquè afectava el grup més productiu, justament els més actius sexualment.
El 3 d'octubre de 1993, el Sunday Times publicà un llarg article del seu reporter científic Neville Hodgkinson.
En aquest article, i quan ja portava en total quatre anys d'experiència amb pacients africans, Phillippe Kryen declarà que: «No hi ha SIDA. És una cosa que ha estat inventada. No hi ha bases epidemiològiques per això. No existeix per a nosaltres».
Malgrat tot, el Washington Post no es va fer ressò del canvi d'opinió. Només el The Guardian i, en part, el Sunday Times londinencs, aquest darrer mitjançant un assaig de Simon Jeckins, obriren el debat.
El principal argument de la nomenclatura científica britànica contra Hodgkinson va ser un estudi no publicat, fet pel Medical Research Council, i difós en una conferència de premsa el juny de 1993.
En aquest estudi s'afirmava que els camperols d'Uganda que treien positiu en els test de l'anomenat VIH tenen més mortandat que els altres. Però, de les 64 morts utilitzades pel Medical Research Council per a la prova, només 5 foren diagnosticades com causades per la SIDA.
Cartell: CASA DEL MONO VERD.
-Aquí venen un altre cop els dels CDC amb els equips de prova
del VIH-.
-Aquests humans idiotes són capaços de qualsevol cosa
pels diners de les beques-.
En aquesta conferència de premsa, a la pregunta del mateix Neville Hodgkinson de si aquests camperols havien mort de la SIDA, la resposta fou una cosa així com «no exactament».
En la conferència internacional de la SIDA celebrada a Yokohama l'agost del 1994, en la qual feren ressò dels seus productes bona part de la indústria farmacèutica de la SIDA, s'incrementà el nombre de malalties a les quals s'havia d'associar com causades per la SIDA.
Degut a aquest canvi d'estimacions, la xifra de possibles afectats per la SIDA a l'Asia, segons els seus càlculs, s'havia d'incrementar considerablement.
El desembre de 1994, en una altra conferència internacional de la SIDA al Marroc, amb l'assistència de científics i representants de governs, els oficials de l'Organització Mundial de la Salut digueren que, a l'Àfrica, les infeccions per l'anomenat VIH arribaven a més de 1.500.000 de persones en 1993, i a 10.000.000 en 1994.
Propaganda
de la SIDA a Tanzània.
Harvey Bialy, Doctor en Biologia Molecular i director de la revista «Biotechnology» va afirmar, -després de visitar Nigèria, Camerun i Gabón-, que no hi ha SIDA contagiós a l'Àfrica. Denúncia que epidemiòlegs poc rigorosos volen presentar com a SIDA les típiques malalties de desnutrició.
La dissidència s'organitza.
L'any 1990, en la Conferència Internacional de la SIDA de San Francisco, el Dr. Luc Montagnier va donar marxa enrera i va anunciar que l'anomenat VIH no podia provocar la SIDA sense un cofactor, com per exemple, els microplasmes, petites bactèries que s'han tornat agressives a causa dels antibiòtics.
Aquesta declaració suposà la resposta irada per una part de l'audiència i alguns dels seus col·legues nord-americans. Ell hagué de marxar ràpidament amb avió al seu país.
L'any 1993, al voltant de 40 científics, incloent experts retroviròlegs, epidemiòlegs i immunòlegs, s'uniren per formar el Grup pel Replantejament de la Hipòtesi del VIH-SIDA. El grup es constituí davant la negativa de totes les revistes científiques requerides a publicar la següent carta:
«El públic en general creu que un retrovirus anomenat VIH causa el grup de malalties anomenat SIDA. Molts científics bioquímics posen ara en dubte aquesta hipòtesi. Proposem que un grup independent adequat dirigeixi una reavaluació a consciència de l'evidència què hi ha a favor i en contra d'aquesta hipòtesi. A més a més, proposem que es dissenyin i es portin a terme estudis epidemiològics crítics».
Aquest grup ha editat una revista periòdica, que començà dient-se «Rethinking AIDS», actualment «Reapprasing AIDS». Un temps després de la creació del grup, aquest ja ha aplegat a més de 400 científics crítics.
La conferència de Sant Cugat del Vallès.
Ja el desembre de 1993, l'«Associació de Medicines Complementàries» va organitzar una conferència a Sant Cugat del Vallès, amb la participació de varis d'aquests científics, tots crítics amb la teoria oficialitzada del VIH-SIDA.
Foren invitats, entre altres persones, el ja conegut Dr. Peter Duesberg, el Dr. Harvey Bialy, en Robert Laarhoven, coordinador de l'associació per la investigació antiSIDA a Holanda i a Joan Shenton, directora de l'empresa de vídeos mèdics MEDITEL.
Justament aquesta darrera empresa (MEDITEL), ha tingut oportunitat de presentar l'opinió dels científics dissidents, sobretot mitjançant programes en el quart canal de la televisió britànica, els quals han suposat un total de 5 hores d'informació.
Els organitzadors de l'encontre enviaren un document anomenat «Replantejar la SIDA», reproduït per la revista «Cuerpomente» i algunes més, a més de 600 mitjans de comunicació de l'Estat espanyol.
En contrast, cap dels mitjans de comunicació destacats a la conferència, ni cap televisió de Catalunya ni de l'Estat espanyol van informar d'aquest encontre. Tampoc han informat de cap de les opinions dels dissidents al llarg de tota la seva trajectòria.
Tractaments i supervivents.
La majoria de persones afectades de la SIDA que han sobreviscut a la malaltía ho han fet amb grans dosis de voluntat i sentit crític, assumint uns hàbits responsables de vida.
A Londres, els supervivents editen la revista «Continuum». A Holanda ja existeix la Fundació per a la Investigació Alternativa de la SIDA (SAAO).
Independentment del seu origen, la immunodeficiència pot ser tractada per múltiples mètodes ecològicament produïts i molt econòmics. Hi ha investigadors i terapeutes que utilitzen solucions a la immunodeficiència aprofitant les propietats curatives de les plantes.
La medicina xinesa, per exemple, lliure de la pressió de les empreses farmacèutiques occidentals, ha continuat estudiant i aplicant les seves plantes immunoestimulants, seguint una tradició que es remonta a 22.000 anys.
Mentrestant, al Mediterrani, moltes plantes estan en perill d'extinció sense ni tan sols haver-se'n estudiat les seves propietats medicinals. Fa gràcia que algunes persones estiguessin entusiasmades amb la idea que Barcelona fos la capital de l'Agència Europea del Medicament...
Els tractaments tòxics de la SIDA.
L'1 d'abril de 1994, es va fer conèixer de cara al públic els primers resultats de l'estudi franco-britànic Concorde.
Aquest estudi va comparar els resultats de l'AZT en 1.800 persones, presumptes portadores de l'anomenat VIH i sense símptomes de SIDA, la meitat de les quals rebien aquesta substància.
En aquestes conclusions es deia que l'aparició dels símptomes de la SIDA no es veia retardada de cap forma amb l'AZT, que es produien més morts que en les persones que no el prenien.
També intervenen altres efectes: la pròpia immunodeficiència, els tumors induïts, l'anèmia, les transfusions rebudes, -les quals provoquen un decrement de les defenses-, i la disminució de la qualitat de vida.
Com a reacció a això, a Los Angeles es va constituir l'associació Projet A.I.D.S, que va empendre un procediment judicial contra els responsables de l'aprovació de l'AZT com a medicament als Estats Units. A Londres es creà l'SCAM, comité destinat a investigar i publicar els afers de la Wellcome Foundation i de l'AZT. L'advocat anglès Graham Ross està planificant un grup d'acció jurídica interestatal contra la Wellcome Foundation, que inclou l'Estat espanyol.
Del 14 al 17 d'abril del 1994, la Wellcome Foundation invità a 20 representants dels mitjans de comunicació de l'Estat espanyol a Londres, a l'Hotel Grafton, de 5 estrelles, amb una despesa aproximada de 14 milions de pessetes.
El motiu? Fixem-nos en allò que va passar uns dies després...
Kary Mullis i la manipulació informativa en acció.
El Dr. Kary Mullis rebé el Premi Nobel de Química 1993 per haver descobert la tècnica més avançada per a estudiar virus: el RCP, inicials de «Reacció de la Poliomerasa en Cadena».
La RCP és una eina per a amplificar qualsevol mena de cosa per petita que sigui, fins i tot l'anomenat VIH. Fins i tot una molècula d'ADN, si es disposa d'un equip necessari per analitzar-la.
Quan la tècnica del RCP es va aplicar per primer cop el 1989 per detectar l'anomenat VIH, alguns investigadors van assegurar que l'afirmació de Duesberg en la qual el VIH era indetectable en els malalts de SIDA cauria per terra.
El dies 21, 22 i 23 d'abril de 1994, es va celebrar a Toledo la 28ª Reunió Internacional de la Societat Europea d'Investigació Clínica. Reunia a més de 1.000 científics i estava patrocinada per les multinacionals farmacèutiques.
En la seva conferència, Kary Mullis va canviar de tema, i va afirmar que no creia que l'anomenat VIH fos la causa de la SIDA. Molts assistents quedaren horroritzats i alguns van marxar de la sala abans que finalitzés.
Curiosament, en cap dels mitjans de comunicació escrit de l'Estat espanyol on va aparèixer la notícia (ABC, El Mundo, El Pais, Ya,...) a penes va revelar el contingut de les seves afirmacions.
Sí, en canvi, van sortir títols, pàgines senceres i llargs comentaris criticant o ridiculitzant les seves declaracions. Com a màxim, 60 paraules de l'opinió d'en Mullis, però presentades com si fossin carents de tot fonament.
Posteriorment, un malalt de SIDA i un portador del mal anomenat VIH, supervivents i dissidents de la teoria oficial li feren una entrevista a en Kary Mullis.
En aquesta entrevista, Kary Mullis s'uní a les veus que afirmen que el virus és inofensiu:
«El misteri d'aquest maleït virus ha estat generat pels dos bilions a l'any que s'hi han gastat. Es pren un altre virus, es gasten dos bilions de dòlars i ja hi pots fer grans misteris al damunt».
Resum fet amb la col·laboració d'Alfredo Embid Fonfria, Coordinador de l'Associació de Medicines Complementàries.
Informació general:
Associació de Medicines Complementàries (A.M.C.).
Reapprasing AIDS: 4622 Santa Fe St. San Diego. Ca 92109. Tel.: 619-272-3884. Fax: 619-272-1621.
Foundation Alternative AIDS Research (SAAO), PO Box 1447, NL 1200 BK Hilversum, The Netherlands. Tel./Fax.: 035-243084.
Més informació sobre els interessos econòmics de la SIDA:
Bryan J. Ellison: «Inventing the AIDS Epidemic». Contacte: Brian J. Ellison. UC Berkeley, Stanley Hall, Berkeley, California. 94720. Tel.: 510-643-5455.
Slingshot Publications: «Dirty Medicine». Adreça de «Slingshot Publications»: Bm BOX 8314 London WC1N 3XX Anglaterra.
Graham Ross, J. Keith Park & Co., 161 Banks Road, West Birby, Wirral, Merseyside, Liverpool. L483HU, Anglaterra. Tel.: 011-44-051-227-2552.
Jon Rappoport. «AIDS INC. Scandal of the Century». Contacte: Jon Rappoport. 1715 North Fairfax avenue. Los Angeles. California. 90046. Tel.: 213-874-3393.
El Pais, dimecres, 8 de març de 1995. «Glaxo será el líder farmacéutico tras adquirir Wellcome».
Més informació sobre els tractaments oficials:
SCAM: BCM 7000, London WCIN 3XX. Anglaterra.
Més informació sobre el testimoni dels supervivents:
