Torna a la bategant actualitat la trista història d'una intoxicació massiva. Una història que, per desgràcia, no ha tancat el darrer dels seus capítols. I el més lamentable és que aquella s'ha vist envoltada en una infinitat de mentides i manipulacions. La veritat de la Síndrome Tòxica s'ha amagat flagrantment, no importen els més de 700 morts i els 25.000 afectados: s'ha d'ocultar la veritat perque en les mateixes estructures de l'Estat es troba la solució al problema.

Perque als tres mesos ja es sabia que l'oli de colza no havia causat la famosa intoxicació. I als vuit mesos -encara que sembla increïble aceptar-ho- ja es coneixia com curar als malalts. En primer lloc l'UCD i posteriorment el PSOE i el PP manipularen -i continuen fent-ho- totes les proves per a dilucidar la veritat.

Però per molt que porfidegessin les autoritats públiques sanitàrias a favor de l'imputació de l'oli de colza com l'únic culpable de l'epidèmia, aquesta teoria sense fonament començava a esquerdar-se davant les investigacions i conclusions de prestigiosos metges que rebutjaren la conjectura guvernamental.

Aquest fou el cas del Dr. Antonio Muro y Fernández-Cavada -ja mort-, que acusà a un determinat organofosforat de ser el desencadenant i el culpable de la múltiple intoxicació. «Jo ja sabia que estava passant -afirmava el Dr. Muro- en la fisiopatologia de la malaltia. Al veure -perque això ho ha vist tothom- que era una intoxicació massiva per organofosforats. Però no un qualsevol, sino un determinat, que a més a més conté una amina capaç de provocar insomni perllongat. És l'únic que reuneix aquesta condició».

El organofosforat en questió és el nematicida fitosistèmic Nemacur-10. El Dr. Luis Frontela Carreras, prestigiós acadèmic de Medicina Legal, assegurà que el Nemacur-10 fou exposat a unes rates com experimentació; doncs bé, les lesions que s'els causà foren molt similars a les de les víctimes de la Síndrome Tòxic. El Nemacur-10 està compost per una combinació de fenamiphos i isofenphos, i probablement amb una altra substància més.

A més a més, hi ha raons més que fonamentades per a sospitar de els tomàquets com els portadors de l'agent assassí. Per exemple, si un d'aquests tomàquets tòxics arribà barrejat amb altres sans, allò típic és que fos tallat per a amanida i, lògicament, afectés a un, dos o tres membres d'una mateixa família; és a dir, els que per atzar consumissin els troços verinosos. En ocasions es trobà a un sol familiar afectat, del que solia dir-se que era aficionat a menjar-se un tomàquet sencer amb sal, per a berenar, com si fos una fruia. I quan en una família nombrosa es trobava el 100% d'afectats, cas rar, indefectiblement descobrim que el consum de guisos de tomàquet o la salsa d'aquest era habitual en ells. Es així, senzillament, como s'explica la distribució de tot o res, observada intrafamiliar o intraveïnalment en la Síndrome Tòxica, sense necessitat d'inventar-se les indemostrables i capritxoses immunitats dels culpables del suposat oli assassí.

Qui va distribuir el Nemacur-10 a l'Estat espanyol?.

El Nemacur-10 i el Oftanol -un altre producte altament tòxic- foren utilitzats com insecticides per la multinacional alemana Bayer des de 1.981, any en el que aparegué l'epidèmia. Era el primer cop que els esmentats productes eren emprats a l'Estat espanyol. La Bayer va rebutjar la seva implicació en el múltiple enverinament, però la seva forma d'actuar fou notoriament sospitosa.

Així és, en el setmanari Cambio-16, corresponent al n° 681 de desembre del 1.984, l'esmentada publicació va acusar sense eufemismes a la poderosa multinacional farmacèutica. Però -i aquí advertim la principal suspicàcia- després d'una querella per part dels directius alemanys, els responsables de Cambio-16 es retractaren de la seva opinió a canvi d'una suculenta oferta econòmica. Aquesta circumstància fou comentada durant una reunió de persones vinculades al ja desaparegut Partit Reformista, entre les que es trobaven el secretari general de l'esmentat partit, Florentino Pérez, un psiquiatra del Centre Psicosocial d'Alcorcón, Jesús González-Cajal, i un químic pertanyent a una multinacional sueca, José Miguel Avendaño, entre altres.

Malgrat això, un altre fet inseperat atià el foc de la Bayer: el 22 de febrero del 1.988, Andrés Valverde Alcoverro, tècnic agrícola de la multinacional germana, declarà que en desembre del 1.980 havia asistit a una reunió en que es reberen ordres expresses de la direcció de l'empresa per a barrejar Nemacur amb Oftanol en camps de conreu, per a veure quin efecte produïa la barreja. Preguntat respecte d'aquest efecte, afirmà que si el Nemacur era tòxic, i l'Oftanol neurotòxic, la combinació d'ambdós resultava explosiva. Preguntat sobre el que es feia amb els productes recollits, contestà que sortien a la venda pública. Però potser el més important que aportà Valverde al Judici és la seva declaració que ell mateix ja estava malalt de la Síndrome Tòxica des de l'any 1.973. S'havia intoxicat en aquell moment amb Oftanol, i els símptomes que presentava eren els que s'adverteixen en els afectats per la Síndrome Tòxica de la primavera de 1.981. Amb la qual cosa ja tenim a un conill d'índies humà que confirma lamentablement, mitjançant la seva personal bioexperimentació, que la Síndrome Tòxica és reproduïble en el ser humà ingerint aquest verí en concret.

Per què es realitzà aquesta inhumana cadena de dolor i mort?

Per l'investigador i documentadíssim especialista en el tema, Andreas Faber-Kaiser, autor de «Pacto de Silencio»¹, obra magistral (que recomano) que desglossa sense ambigüitats les claus de la Síndrome Tòxica, l'objectiu principal fou: «Experimentar amb sers humans per a comprovar els efectes i seqüeles d'aquests organismes nocius en el cos humà». «En realitat -continua Faber-Kaiser-, aquestes proves es camuflen sota una secreta guerra química de baixa freqüència». I jo opino: potser aquests experiments foren desenvolupats i difosos des de la base nordamericana de Torrejón, amb la complicitat de Bayer?

S'ha de indicar molt tristament, que l'esmentat investigador i diversos metges, científics i divulgadors del tema -com el ja esmentat Dr. Muro- moriren després de les seves investigacions i les seves respectives morts (oportunes) han ajudat a l'engranatge del Sistema amb la seva pràctica d'ocultació de la veritat, que ha provocat uns innecessaris patiments i morts.

Tant de bo que aquestes morts no haguin estat inútils.